Les telecomunicacions i els "mass media" primer i les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació: informàtica, telemàtica, multimèdia) darrerament, han estat importants motors del canvi cultural, social i econòmic al llarg del segle XX.

Les TIC simplement són instruments que ens faciliten la realització dels nostres treballs perquè sempre, siguin els que siguin, ens exigeixen disposar d'una determinada informació, fer un processament de dades específic (càlcul, classificació, dibuix, redacció...) i sovint també demanden la comunicació amb altres persones. Tot això és just el que ens ofereixen les TIC:

A més a més, d'aquestes tres funcionalitats bàsiques les TIC també ens aporten: automatització de tasques i interactivitat, emmagatzemament de grans quantitats d'informació en petits suports de fàcil transport (discos, targetes, xarxes), homogeneització dels codis utilitzats pel registre de la informació (digitalització de tot tipus d'informació textual i audiovisual)...

Les facilitats que proporciona Internet per a la gestió de cursos a distància, la creixent competitivitat entre les universitats en la recerca d'estudiants i, sobre tot, les creixents necessitats de formació continua i "a mida" dels treballadors per a adaptar-se als continus canvis de la societat de la informació, són factors que empenyen les universitats presencials cap a la creació d'un "campus virtual" que els permeti oferir cursos on-line (sobretot postgraus i mestratges).

Tot i que sabem que un bon curs presencial (si és bo considerà l'ús de les TIC) sempre serà millor que un bon curs virtual (per definició sacrificarà el contacte presencial), l'oferta de cursos on-line permet a les universitats presencials acostar els seus estudis a una població més amplia, ja que desapareixen les limitacions associades a la distància i s'obvien les restriccions temporals d'alguns estudiants (no cal anar a classe a unes hores determinades). Aquest augment del radi d'influència també permet oferir cursos més específics i a "mida" per a petits col.lectius dispersos.

3.2.- ELS CAMPUS VIRTUALS: CAP A LA BIMODALITAT.

- Campus. Facilita un entorn pel desenvolupament de cursos i assignatures on-line i a més a més dóna suport a diverses funcionalitats per a complementar i millorar la docència presencial:

Per altra part, estudiants i professors també poden disposar d'un espai gratuït a Internet on publicar les seves pàgines personals.

En alguns casos simplement es tractarà d'aprofitar les TIC com a font de documentació sobre els continguts de l'assignatura (accés a bases de dades especialitzades), però en altres casos haurà de considerar els programes informàtics específics del seu camp professional (educació especial, tractament de dades estadístiques, simulacions físiques...) i introduir els conceptes i procediments necessaris per a utilitzar-los.

A més a més, l'impacte de les TIC en alguns camps professionals és tan fort que origina nous perfils professionals, de manera que cal dissenyar nous estudis específics (cicles formatius de formació professional, carreres universitàries, postgraus i mestratges).

La integració de les TIC a la universitat no suposa només l'entrada de màquines que puguin facilitar més o menys les feines habituals, sobretot significa la implantació de noves metodologies de treball i nous serveis que el personal docent i no docent haurà de gestionar. Pel que fa al personal docent això suposarà:

- Canvis en la dedicació del professorat. L'elaboració i el manteniment de pàgines web, les tutories virtuals complementàries, la gestió de les assignatures on-line, la continua actualització tecnològica...; amb les TIC les dedicacions docents del professorat augmenten més enllà dels temps habituals de preparació i les hores de classe i de tutoria presencial.

I és que l'aplicació de les TIC en les tasques docents pot suposar una millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge, però no una reducció dels temps emprats en les tasques docents (a diferència del que passa en la major part de les activitats humanes que al aplicar les TIC redueixen els temps d'execució). En el nostre cas les TIC ens permeten realitzar més coses, ens permeten crear entorns d'aprenentatge amb més potencial pedagògic, ens permeten fer millor el seguiment del progrés dels nostres estudiants... però el temps de dedicació augmenta.

Cal doncs establir un nou marc laboral que consideri les hores reals que cada professor dedica a treballs relacionats amb la docència. Ara que es debat a la Unió Europea una nova estimació dels crèdits de les assignatures (crèdit europeu) que considera el temps que han de dedicar els estudiants per a desenvolupar totes les tasques associades a cada assignatura (no només les hores de classe presencial), pot ser un bon moment per a replantejar-se la docència de les assignatures i establir un nou marc sobre les dedicacions docents.

- La formació del professorat en TIC. La consideració de les TIC al currículum, i la seva utilització, no només suposen pel professorat més temps de dedicació, si no que també originen noves necessitats de formació que exigeixen noves inversions de temps. La formació bàsica relacionada amb les TIC que requereix el professorat universitari es centra en los següents aspectes:

La millor manera d'aconseguir aquesta nova capacitació del professorat en TIC és promoure l'adequada formació des de la pròpia universitat, incentivant l'ús i la integració de les noves tecnologies i, per suposat, facilitant els adequats mitjans tecnològics i un bon assessorament continu. El professorat ha de veure la necessitat i la utilitat de les TIC en el seu treball docent i investigador, ha de descobrir els seus avantatges, s'ha de sentir recolzat en tot moment... Per que si no ho veu necessari i factible, fins a quin punt es pot forçar una actualització de competències tecnològiques sense vulnerar la "llibertat de càtedra"?

Per altra part, la cada cop més sentida necessitat de formació en TIC per part del professorat pot aprofitar-se (sobre tot si aquesta formació s'organitza des de la universitat) per a promoure la no sempre tan sentida, però a vegades igualment necessària, actualització didàctica. Sabrem conduir el canvi metodològic intrínsec a la integració de les TIC a la universitat cap a la introducció i consolidació de pràctiques pedagògiques innovadores?

Les grans funcionalitats de les TIC com a font d'informació (accés a tot tipus de bases de dades, informació puntual dels esdeveniments científics de tot el món), com a canal de comunicació i com a instrument pel procés de dades, faciliten en gran manera el desenvolupament de moltes tasques investigadores i obren noves possibilitats de col.laboració "a distància" entre especialistes de tot el món.

Per altra part, la vertiginosa dinàmica del món actual fa que la societat tingui una gran avidesa per les recerques, de les que obté dades per a prendre decisions encertades que li permetin seguir el seu progrés. Aquesta circumstància, favorable al creixement de la investigació en general, conjuntament amb el fet de que mitjançant els serveis telemàtics les universitats i les empreses es poden conèixer i comunicar millor, explica la creixent col.laboració universitat-empresa..

Les TIC poden automatitzar i descentralitzar la gestió dels centres universitaris d'una manera coordinada (tot i que també mal utilitzades poden potenciar una centralització i burocratització extrema). Algunes de les seves aportacions son:

- Millor coordinació entre els diversos serveis.

- Realització de tràmits administratius des d'Internet: matrícules, consulta de notes, control de pressupostos... (vegeu al punt 3.2: "intranets de gestió" i "secretaria virtual")

- Comunicació àgil de l'administració amb els estudiants i amb el professorat a través dels oportuns canals telemàtics (les comunicacions en paper s'aniran reduint dràsticament) .

- Sistemes per augmentar la participació dins de la comunitat universitària dels seus membres (professores, estudiants, PAS) mitjançant canals virtuals alternatius a les reunions presencials.

No obstant això, a l'igual que el professorat, el personal de l'administració i serveis (PAS) també necessita una nova formació en TIC que li permeti enfrontar-se amb els nous treballs i les noves maneres de realitzar les tasques habituals.

Les TIC, i en especial Internet, permeten augmentar la comunicació entre la universitat i el món extrauniversitari (empreses, institucions socials...), de manera que la cultura universitària es pot estendre més al seu entorn (proper i llunyà) i es poden generar més sinèrgies entre els diversos agents socials.

Per exemple, a través de la pàgina institucional de la universitat a Internet es poden publicar articles que puguin ser de l'interès de la comunitat del seu entorn, anunciar els actes que es van a celebrar, incloure ofertes i demandes laborals, oferir serveis gratuïts (que tal vegada puguin fer alumnes en pràctiques, assessorats pels seus professores), informar dels cursos que s'ofereixen a la universitat....

Un altra iniciativa interessant pot ser crear una llista telemàtica amb totes les empreses i institucions que vulguin estar més en contacte amb la universitat i canalitzar a través de la llista informació sobre els cursos que s'ofereixen, possibles convenis de col.laboració, els actes que s'organitzin...

En aquest context, la utilització de les TIC en els sistemes d'ensenyament de les universitats i l'adequada integració de les noves tecnologies en els programes de les assignatures actualment ja es considera un dels indicadors de qualitat de les institucions.

Finalment cal tenir en compte que l'excés de l'oferta de cursos sobre la demanda, i la transparència a la que ens hem referit, permet que els estudiants (si no estan mal informats ni tenen poderoses raons econòmiques que limitin molt les seves opcions) puguin seleccionar els millors cursos al seu abast, de manera que a mig termini només les universitats que ofereixin una alta qualitat podran mantenir els seus cursos.

Un altra aspecte fonamental a considerar són les infraestructures materials que les universitats necessiten per poder aprofitar les prestacions que aporten les TIC. En destaquem les següents:

Amb les funcionalitats que proporcionen els "campus virtuals", i fins i tot directament a través dels serveis d'Internet y de les xarxes telemàtiques internes de cada universitat (intranets), es poden oferir diversos serveis als estudiants que milloren els sistemes d'ensenyament i faciliten els seus aprenentatges. A continuació es presenten algunes d'aquestes possibilitats:

Faciliten informació sobre tots els aspectes relacionats amb la universitat (estudis, serveis, personal i activitats...). A més a més, enllaçades amb altres funcionalitats del campus virtual, permeten als estudiants l'accés a serveis de correu electrònic, la realització on-line d'alguns tràmits burocràtics, la consulta d'espais de treball específics de les assignatures que estan cursant, etc. Vegeu per exemple les següents webs:

En uns anys, no només els professors, totes les persones tindrem una pàgina web que constituirà un element més del nostre microcosmos personal i que, a més a més de reflectir aspectes de la nostra personalitat, tindrà múltiples funcions, entre d'altres:

De moment, i pel que fa a aquest estudi, destacarem la conveniència de que cada professor tingui una pàgina on, a més a més del seu currículum, destaqui les seves línies actuals de recerca. Resultarà orientador pels alumnes i també facilitarà contactes amb altres investigadors (vegeu per exemple la pàgina del professor Josep Mª Fortuny <http://blues.uab.es/~ipdm4/Fortuny.html>)

Una bona manera d’aprofitar les TIC per a la millora de l’ensenyament és simplement fer "la web de l'assignatura", un espai on el professor recopila tot tipus d’informació que pugui ser útil pels estudiants de l’assignatura que imparteix:

- El programa detallat de l’assignatura, que inclourà informació detallada sobre

- Una web informativa sobre cada tema de l’assignatura, on es podran consultar:

- Novetats. Notícies i informacions d’interès relacionades amb l’assignatura: e-mail del professor per a consultes, horaris de tutoria presencial, possibles incidències en les properes tutories o classes, actes i fòrums que poden ser de l’interès dels estudiants, ofertes de nous treballs opcionals relacionats amb l’assignatura que poden realitzar...

Disposar d'una web de l'assignatura proporciona múltiples avantatges:

Els continguts d'aquests centres de recursos no només estan adreçats als estudiants si no també al professionals especialistes en la matèria.

Una bona manera de crear aquests espais és a través del treball col.laboratiu de professors de diverses universitats que imparteixen las mateixes assignatures; es tracta de que cada especialista elabori els apartats que domini millor i finalment es posen tots en comú a la web del centre de recursos temàtic.

Malgrat que una bona tutoria presencial sempre serà millor que una bona tutoria telemàtica, no hi ha dubte sobre els avantatges que comporta la possibilitat de que el contacte professor-alumne també es pugui realitzar fora de les coincidències espacials i temporals de l'aula o de les tutories presencials; per exemple en els casos d'impossibilitat de desplaçament d'un estudiant, quan un alumne té un dubte que no li permet avançar en el estudi o quan cal trametre amb urgència al professor determinats treballs...

Tot i que resulta evident la conveniència de complementar les tutories presencials amb les eines telemàtiques (sigui correu electrònic, txat o videoconferència a través d'Internet), un aspecte molt important a tenir en compte és que cal determinar bé en quines circumstàncies els alumnes podran utilitzar aquesta tutoria on-line; en cas contrari el professor pot trobar-se amb un important volum de feina extra.

Algunes normes al respecte poden ser: que els estudiants només facin on-line les consultes que necessitin resoldre abans de la propera classe o tutoria presencial; que no preguntin al professor qüestions d'organització de la classe o relacionades amb els treballs que s'han de realitzar si poden resoldre-les també mitjançant consultes als seus companys, etc..

La creació de fòrums telemàtics sobre temes relacionats amb les assignatures, sobretot si són una activitat preparatòria de debats presencials, és un altra activitat senzilla d'organitzar (ja que tots els alumnes tenen correu electrònic) i que resulta d'alt interès pedagògic.

Si les aules de classe disposen d'un sistema ordinador-Internet-canó, el professor por recolzar les seves explicacions amb imatges, esquemes, vídeos, punts de vista, notícies de la premsa digital, webs d'institucions i empreses...

En aquest context, els alumnes també poden haver buscat altres webs d'interès, presentar-les a classe a tot el grup, i comentar-les amb el professor i els companys.

Disposar de nous recursos que puguin permetre noves maneres de fer les coses no significa que necessàriament es produeixi el canvi. Abans el professor donava les seves classes magistrals amb el suport de la pissarra i els alumnes presentaven els seus treballs i exàmens escrits a ma o a màquina; ara el professor dóna les seves classes magistrals amb Power Point, els estudiants presenten els seus treballs en Word i a vegades els exàmens són proves objectives davant un ordinador. on està el canvi? Innovació o simple comoditat?

La disponibilitat de las TIC per part dels professors i dels estudiants no suposa ni molt menys la fi dels aprenentatges basats en la memorització i la reproducció dels continguts, ni la consolidació dels plantejaments socio-constructivistes de l'aprenentatge, malgrat les magnífiques funcionalitats que ofereixen per a la expressió personal, la construcció personalitzada del coneixement i el treball col.laboratiu. No obstant això, la simple disponibilitat de las TIC si implica alguns canvis importants:

Tot això no s'aconseguirà d'avui per demà, però com hem vist, i amb independència de la seva major o menor actitud favorable al canvi, la simple disponibilitat de les TIC dins de la comunitat universitària va generant una creixent pressió sobre el professorat que el conduirà cap el canvi; quan a més a més es compti amb una adequada política per part dels òrgans rectors, el procés serà més ràpid.

Les principals infrastructures materials de la Facultat relacionades amb les TIC són les següents:

Les noves tecnologies apareixen en els programes de tots els estudis, però amb una presència bastant reduïda, sobretot perquè llevat de les assignatures específiques sobre TIC estan poc integrades en el currículum de les altres assignatures. No obstant això cal dir que hi ha algunes assignatures que constitueixen excepcions notables a aquesta tendència.

Les assignatures específiques sobre les TIC son les següents:

Per tal de recollir algunes dades que facilitessin informació sobre la manera en la que utilitzem les noves tecnologies a la Facultat, el mes de juny de 2001 vàrem passar una petita enquesta a tot el professorat a través del correu electrònic. Va contestar el 60%.

L'enquesta i els resultats van ser els següents:

En general gairebé tothom utilitza els editors de textos i coneix la navegació per Internet. El correu electrònic té també un ús bastant majoritari, però encara hi ha persones que no l'utilitzen (tenen la bústia bloquejada i mai contesten els missatges).

A partir de les dades de l'enquesta anterior es detecten fortes mancances en aspectes com l'elaboració de pàgines web, l'ús didàctic de materials multimèdia i l'aprofitament del campus virtual de l'Autònoma Interactiva.

- Determinació de la formació bàsica en TIC necessària per a tot professor: ús dels instruments TIC, aplicacions didàctiques...

- Determinació de la formació específica en TIC necessària per a cada assignatura

- Organització de cursos adequats.

- Augmentar les infrastructures informàtiques a les aules de classe (ordinador i canó de projecció)

- Incrementar la capacitat del servidor Dewey per tal que permeti oferir espais de treball compartit pels alumnes...

- Determinació dels coneixements bàsics teòrics i pràctics que els estudiants han de saber sobre TIC

- Determinació dels coneixements a impartir sobre l'aplicació de les TIC a la docència

- Determinació del paper de les TIC a les diverses assignatures del curriculum

La Facultat de Ciències de l'Educació hauria d'augmentar la seva presència a tots els estaments de la universitat, oferint el seu assessorament en qüestions pedagògiques i també bons models en l'ús de les TIC a l'educació.