UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE BARCELONA (UAB)

APORTACIONS DELS MASS MEDIA A L'EDUCACIÓ. PROBLEMÀTIQUES ASSOCIADES. ÚS DIDÀCTIC.

© Dr. Pere Marquès Graells, 2008(última revisió: 10/04/09 )

Departament de Pedagogia Aplicada, Facultat d'Educació, UAB

PER A IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA: MARGENES DRET I ESQUERRE= 5 mm

mass media, self media i Internet - aspectes positius i negatius - el per què de la seva poca utilització abans a l'escola - ús didàctic a les aules de classe - personal-TV - fonts d'informació-

VEURE TAMBÉ: L'alfabetización audiovisual


MASS MEDIA, SELF MEDIA I INTERNET

Al llarg del segle XX s'han anat considerant mitjans de comunicació social ("mass media"), aquells mitjans de comunicació i d'informació que, utilitzant dispositius tecnològics, difonen informació de manera simultània i indiscriminada a molts destinataris, generalment desconeguts pels editors de la mateixa. Els“mass media” clàssics són: la premsa i les campanyes publicitàries (ben difoses en el segle XIX), el cinema, la ràdio i, ja a la dècada dels 50), la televisió. En alguns casos, com la ràdio i la televisió, la informació que distribuïen s'havia de veure i escoltar necessàriament en el moment mateix de la seva emissió.

Més tard, amb la progressiva difusió del vídeo entre les llars a partir de la dècada dels 70, les pel·lícules cinematogràfiques s'han anat assimilant més als “self media”, ja que amb els videoclubs cadascú les pot obtenir i utilitzar quan vulgui (com passa també amb els llibres). I d'alguna manera podem dir el mateix de la televisió, ja que podem gravar programes per a veure'ls més tard, encara que en alguns casos perden la seva actualitat.

Més tard, a la dècada dels 80 apareixen els ordinadors personals (potents, versàtils, manejables i a preus assequibles), que ens ofereixen rapidesa i fiabilitat de procés de la informació, interactivitat i automatització de treballs, capacitat d'emmagatzemament..., incloent funcions per a l'oci (videojocs) i la formació (accés a bases de dades, programari educatiu). I la xarxa d'ordinadors Internet es converteix a la dècada dels 90 en un poderós canal multimèdia de comunicació interpersonal i social, sincrònic (xat, videochat, missatgeria instantània...) i també asincrònic (correu electrònic, fòrums...), immensa font d'informació sobre qualsevol tema, i mitjà de publicació global de notícies, documents i creacions personals (pàgines web, blogs, wikis, entorns de publicació, TV on-line...nous "mass media"?) a l'abast de qualsevol persona. Es multipliquen els canals d'informació i comunicació, catalitzadors dels aprenentatges! (veure més a <http://dewey.uab.és/pmarques/usosred2.htm>)

L'abast planetari d'Internet i la possibilitat d'accedir a aquesta xarxa en qualsevol moment i lloc (a través d'ordinadors, telèfons mòbils, terminals...) fa que els "mass media" tradicionals (premsa, ràdio, televisió...) també utilitzin Internet per a complementar els seus canals habituals d'emissió, ampliant així l'abast de la seva difusió. Per tot això cada vegada resulta més difícil establir una separació clara entre els mitjans de comunicació social ("mass media"), els "self media" i els altres mitjans de comunicació interpersonals que ofereix Internet. Però en qualsevol cas, a través dels seus potents canals comunicatius circulen missatges, estereotips i valors que conformen en gran manera les persones, la cultura i la societat en general; són poderosos agents educatius, transmissors de la cultura dominant, però també de les cultures (en plural) i en definitiva de la Cultura (en majúscula).

fup.gif (939 bytes)

MASS MEDIA CONVENCIONALS: ASPECTES POSITIUS I NEGATIUS A CONSIDERAR

Els "mass media" no són materials específicament educatius, no obstant constitueixen una part importants de la nostra societat, informació, espectacle i oci, reflex del món i agent transformador del mateix. Per això, encara que escapen del control dels agents educatius, convé aprofitar les seves possibilitats formatives i també contrarestar, quan sigui necessari, les seves possibles influències negatives. Cal tenir en compte a més, que els espectadors i lectors participen en la negociació dels significats que ofereixen els mass media. Així persones diferents, en funció de les seva història, interessos, circumstàncies en la recepció dels missatges mediàtics..., extrauran significats diferents.

En el següent quadre s'amplien alguns dels principals aspectes, positius i negatius, que pot comportar el seu ús educatiu.

ÚS EDUCATIU DELS MASS MEDIA

ASPECTES POSITIUS

ASPECTES NEGATIUS

- Vehiculen missatges informatius  variats, suggestius, audiovisuals.

- El conjunt de les seves informacions resulta multicultural.

- Permeten comparar la forma en què diversos mitjans presenten la informació sobre un tema, identificant la possible disparitat i errors en la informació que proporcionen. D'aquesta manera els alumnes desenvoluparan consciència sobre els problemes de credibilitat i de perjudicis en aquests mitjans.

- Els missatges que proporcionen són generalment parcials i incomplets.

- Les empreses mediàtiques tenen grans interessos ideològics i econòmics, que es reflecteixen en els seus productes.

- Difonen les notícies de manera immediata.

- Proporcionen informació sobre entorns, persones i fenòmens allunyats.

- El tractament descarnat que donen a alguns temes no resulta educatiu.

- Moltes vegades el contingut és d'escassa qualitat, no formatiu. Presenta opcions banals, infantilitza.

- Desperten l'interès, la curiositat i la imaginació.

- Es pot usar per a desenvolupar l'observació en general, realitzar anàlisi, fomentar el pensament crític, assumir diferents perspectives o punts de vista (pensar possibles interpretacions) , fomentar habilitats de producció (creativitat)...

- Promouen una actitud passiva, poc compromesa.

- Fragmenten i dispersen l'atenció, poden bloquejar a l'usuari

-Ensenyen de manera pràctica el llenguatge audiovisual.

- Els seus missatges audiovisuals sedueixen als espectadors a través de les seves emocions més immediates i primitives (la sensació prima sobre la reflexió).

- Captiven irracionalment, de vegades estimulen la violència

- Constitueixen un instrument de socialització de les persones (models d'actuació, valors...). Connecten els estudiants amb la comunitat.

- Difonen la cultura en tots els seus aspectes (no és elitista)

- Proporcionen temes comuns de conversa. i debat. Faciliten que els estudiants expressin les seves opinions i demostrin o expliquin la seva visió del món.

- Modelen a les persones i no sempre mitjançant models desitjables (individualisme, competitivitat, satisfacció immediata dels instints...).

- Tendeixen a uniformar, poden destruir valors i identitats culturals.

- Transmeten una ideologia. Constitueixen un instrument de control ideològic i polític, poden alienar.

- Entretenen.

- Ocupen temps, són adictius

- Relaxen, distreuen de l'esforç productiu i d'altres activitats: lectura,,,

Altres aspectes a considerar amb els més petits (veure també "Els riscos d'Internet. Consells per al seu ús segur" a <http://dewey.uab.és/pmarques/internetlista.htm>)

- Procurar que no estiguin sols davant la TV ni davant Internet.
- Filtrar la informació que reben i comentar amb ells els continguts que puguin resultar difícils de comprendre o assimilar per a ells.
- Desenvolupar el seu esperit crític, que coneguin els propòsits dels missatges (especialment els anuncis); així es neutralitzarà en part el seu poder de seducció
- Organitzar les coses perquè no estiguin moltes hores davant la TV i Internet... hi ha moltes altres coses interessants que es poden fer!

fup.gif (939 bytes)

PER QUÈ ES VAN UTILITZAR POC A L'ESCOLA DEL SEGLE XX? PER QUÈ S'UTILITZEN MÉS AVUI?

Els “mass media” tradicionals en general, i especialment la televisió,  s'han utilitzat poc a l'escola durant el segle XX. Algunes de les causes de la seva baixa penetració en els entorns educatius formals són les següents:

- Falta d'infraestructures. L'ús educatiu dels "mass media" a l'escola requeria unes infraestructures tecnològiques  (televisió amb pantalla gran o canó de projecció amb altaveus, magnetoscopi...) que no sempre estaven disponibles. Tot i que bastants centres tenien un aula d'audiovisuals més o menys ben condicionada, moltes vegades les necessitats del centre exigien que s'utilitzés sovint com a aula de classe, de manera que no sempre estava lliure quan els professors volien utilitzar-la.

- La immediatez dels “mass media”. La necessària immediatesa en “el consum” de la informació era un dels factors que va dificultar el seu ús en els centres docents. L'enregistrament dels programes en vídeo suposava una incomoditat que sovint dissuadia el professorat de l'ús educatiu d'aquests materials. Amb tot, aquest problema de vegades es pal·liava implicant els alumnes en la recerca i l'enregistrament de materials televisius interessants per a la classe.

La premsa va tenir més fàcil la seva entrada en el món educatiu, encara que també precisava d'una “preparació” prèvia al seu ús en l'aula: fotocopiar els exemplars, sistemes de projecció...

- Desconeixement de models didàctics. Els professors en general, ni a la seva etapa d'educació  bàsica, ni en els seus estudis ja profesionalizadors havien tingut moltes oportunitats de veure intervencions educatives que utilitzessin de manera eficient i eficaç aquests recursos.  Per això, i pel caràcter lúdic que es solia associar als “mass media” (especialment la televisió), que de vegades es considerava que podia actuar com distractor dels aprenentatges, els professors solien resistir-se a utilitzar-los.

- Poc temps disponible. A més de les dificultats que solia tenir el professorat per a trobar el moment de preparar les classes amb suport de recursos audiovisuals o informàtics, els apretats programes d'estudis moltes vegades li dissuadien de l'ús d'aquests recursos.

En síntesi. Abans que es digitalitzessin, moltes vegades resultava complicat i incòmode l'aprofitament dels mitjans de comunicació en les aules. Considerem dos exemples. Els programes interessants de ràdio i TV gairebé sempre calia enregistrar-los en horaris "no escolars" per a poder veure'ls i escoltar després en classe, sovint des de petites pantalles i amb deficients equips de so. Els articles interessants de la premsa que es volien analitzar i comentar a l'aula, prèviament s'havien de fotocopiar per tal de proporcionar una còpia a cada estudiant.

No obstant, ara, amb la progressiva expansió de les tecnologies digitals, els mitjans de comunicació social tradicionals (ràdio, premsa, televisió...) també s'han anat traslladant (i en general de manera gratuïta) al ciberespai, on també van apareixent nous canals de comunicació interpersonal i social (e-mail, fòrums, blogs, entorns virtuals socials...). Entre aquests recursos destaquem:

A partir d'aquests fets, i com en les seves cases i en els centres docents cada vegada disposen de més ordinadors connectats a Internet, per fi els estudiants poden accedir còmodament a la rica, variada i actualitzada informació que proporcionen els "mass media" i aprofitar-la per a estudiar i fer de manera individual o colaborativa els seus treballs.

Per una altra part, els centres educatius van col·locant poc a poc en totes les aules de classe pissarres digitals (PD = videoprojectors connectats a un ordinador amb accés a Internet) i pissarres digitals interactives (PDI, que a més permeten escriure i interactuar amb un punter sobre la pantalla de projecció). Amb elles, qualsevol web d'Internet pot projectar-se a l'aula i por ser vista, comentada i discutida per professors i alumnes. Així , els "mass media" en format digital per fi poden integrar-se còmodament en les activitats de classe, proporcionant atractiva informació multimèdia per a il·lustrar o complementar els temes, per a motivar, per a facilitar la comprensió, per a comparar diverses fonts informatives del mateix país o de distints països, etc.

I per si fos poc, amb els ordinadors connectats a Internet i les pissarres digitals, els estudiants i els professors també poden aprofitar tots els altres mitjans de comunicació que ara ofereix Internet: fòrums, blogs, wikis... (veure: "la Web 2.0 i les seves aplicacions didàctiques" <http://peremarques.blogspot.com/2007/11/la-web-20-i-les seves-aplicacions-didcticas.html>)

Malgrat que cal conèixer i evitar els seus riscos <http://peremarques.net/habilweb.htm>, Internet constitueix ara un fabulós aliat pel món educatiu.

fup.gif (939 bytes)

ÚS DIDÀCTIC A LES AULES DE CLASSE

En primer lloc, i sense obviar altres factors clau com la formació dels docents i la "cultura del centre", l'ús didàctic dels mitjans de comunicació social en les aules de classe es podrà realitzar més o menys en funció de les infraestructures tecnològiques disponibles en els centres. Les desitjables serien:

Entorns tecnològics on treballar amb les TIC. En funció de les infraestructures disponibles, actualment podem diferenciar 5 entorns tecnològics bàsics on els estudiants poden estudiar utilitzant les TIC: quatre en el centre docent, i un a casa.

ENTORN
DIDÀCTIC-TECNOLÒGIC
ÚS DIDÀCTIC

ES REQUEREIX
Se suposa el centre amb intranet i que Internet arriba a les aules

UBICACIÓ
Entorn aula amb PD

Utilització de les TIC per a compartir informació (recursos didàctics, exercicis, treballs...), comentar-los i debatre'ls amb tot el grup i amb el docent.

Quan no s'usi la PD, es pot usar l'ordinador com "racó de classe" perquè algun alumne realitzi treballs puntuals (cerques a Internet, exercicis interactius, compondre un treball) mentre el grup classe fa una altra tasca.

Pissarra digital (PD= ordinador + videoprojector ). Es recomana instal·lació fixa.

Opcional:

- Lector de documents (complement ideal per a la PD)
- Pissarra digital interactiva (PDI= PD + tauler interactiu)

Aula de classe, biblioteca, sala multiús, aula informàtica
Entorn aula amb ordinadors de suport

Utilització dels ordinadors en grups per a realitzar treballs col.laboratius.

La PD serveix per a presentar i debatre amb tot el grup aquests treballs i altres recursos educatius.

Pissarra digital + diversos ordinadors (2, 3, 4...) fixos o portàtils

Opcional:

- Els portàtils s'emmagatzemen en un carro-armari carregador de bateries, compartit entre diverses aules (= carro mòbil).
- Els portàtils tenen pantalla interactiva (= tablet-PC)
- Lector de documents
- PDI

Aula de classe, biblioteca, sala multiús, aula informàtica

 

Entorn de treball per parelles

Ús de l'ordinador per a realitzar treballs per parelles.

La PD serveix per a presentar i debatre amb tot el grup aquests treballs i altres recursos educatius.

Pissarra digital + ordinador (fix o portàtil) per parella d'alumnes

Opcional:

- Portàtils en carro mòbil.
- Portàtils tipus tablet-PC
- Programari de control de xarxa
- Lector de documents
- PDI

Aula de classe, aula informàtica
Entorn de treball individual

Ús de l'ordinador per a realitzar treballs individuals.

La PD serveix per a presentar i debatre amb tot el grup aquests treballs i altres recursos educatius.

Pissarra digital + ordinador (fix o millor portàtil) per alumne

Opcional:

- Portàtil propietat de l'alumne (a partir de FP i batxillerat)
- Portàtils en carro mòbil
- Portàtils tipus tablet-PC
- Programari de control de xarxa
- Lector de documents
- PDI

Aula de classe, aula informàtica
Entorn de treball A CASA Ús de l'ordinador per a realitzar treballs individuals

Ordinador (fix o millor portàtil) amb connexió a Internet.

Opcional:

- Portàtils tipus tablet-PC

A casa

Models didàctics d'ús. En funció dels entorns tecnològics disponibles, es disposarà de més o menys oportunitats per a l'aplicació didàctica dels "mas media" als processos d'ensenyament i aprenentatge. Vegem alguns exemples.

Quan es disposi d'una pissarra digital a l'aula de classe <http://dewey.uab.és/pmarques/pizarra.htm>, la possibilitat d'accedir als recursos que proporcionen els "mass media" i comentar-los conjuntament amb tot el grup d'estudiants, proporcionarà més informació i motivació als estudiants i obrirà moltes possibilitats d'innovació educativa. A més a més també es podran projectar i comentar tot tipus de recursos procedents dels "mass media" tradicionals:

Aquests recursos proporcionats pels "mass media" poden haver estat seleccionats pels professors o també es pot incentivar a l'alumnat perquè busquin informació relacionada amb els temes que es tracten en classe i la comparteixin (explicant-la) amb tots els companys mitjançant la pissarra digital.

Quan es disposa d'alguns ordinadors de suport en l'aula de classe, resulta més fàcil diversificar les activitats d'aprenentatge a classe i fer un millor tractament de la diversitat. Així, mentre el professor realitza determinades activitats amb la majoria del grup classe (repàs, reforç, ampliació de coneixements), pot encarregar a determinats grups d'alumnes que realitzin recerques d'informació i elaborin síntesi sobre determinats temes, que després hauran de presentar i compartir amb els altres companys mitjançant la pissarra digital. També (a partir dels 8 anys) els estudiants podrien tenir un blog de l'assignatura on publicar aquests treballs, per a rebre després comentaris dels altres companys i del professor.

Si es treballa en un entorn en el qual hi ha un ordinador per a cada alumne o per a cada parella, aquestes activitats de recerca d'informació proporcionada pels "mass media" i l'elaboració de síntesis poden encarregar-se, sobre el mateix tema o sobre temes diferents, a tots els estudiants. Si cada estudiant disposa d'un ordinador, resultarà factible que (a partir dels 8/9) anys) disposi d'un blog personal, i en alguns casos pot convenir que hi posi allà alguns dels seus treballs a manera de portafoli digital. També poden realitzar treballs col.laboratius en una wiki, treballant amb companys de la classe o d'altres centres.

Per tant, i especialment en aquelles aules que disposin d'una pissarra digital, la consideració de les informacions que proporcionen els mitjans de comunicació (amb tot el que això implica d'atenció a l'actualitat) i el seu aprofitament educatiu resulta per fi una activitat fàcil i plenament integrable amb les altres tasques que es desenvolupen a l'escola i també a casa. Veure més models didàctics a "Impacte de les TIC a l'educació: funcions i limitacions" <http://dewey.uab.és/pmarques/siyedu.htm>

fup.gif (939 bytes)

PERSONAL TV

Per acabar, destacaré un dels últims mitjans de comunicació d'Internet que he experimentat i que obre moltes possibilitats d'aplicació en els contextos educatius. Em refereixo als canals de televisió a través d'Internet, personal-TV, que d'una manera senzilla i gratuïta, ens permet crear el nostre canal de TV i emetre vídeos prèviament seleccionats o "TV en directe" amb una webcam. Veure per exemple el canal DIM TV <http://www.mogulus.com/dim>, del grup d'investigació DIM-UAB, i perfilem algunes de les seves aplicacions:

- El canal de TV de l'escola, dirigit sobretot als seus alumnes i famílies, pot emetre vídeos de les activitats dels estudiants, d'excursions i celebracions..., i retransmetre en directe partits esportius o actes rellevants del centre.

- El canal de TV de la Facultat, dirigit als seus estudiants i al món acadèmic en general, pot difondre vídeos presentant els estudis que imparteix, conferències i actes rellevants celebrats en la seva seu; per supòsit alguns d'aquests actes s'hauran pogut retransmetre en directe.

- El canal de TV personal de cadascun, ens permetrà compartir fotos i fragments de la nostra vida, imatges que en un moment donat tinguin importància per a nosaltres...

I per a començar, n'hi ha prou amb entrar en http://www.mogulus.com i donar-se d'alta per a crear un canal de TV. Després, des del menú "get videos" posarem un o diversos vídeos del nostre disc dur o de YouTube en un "storyboard", que es començarà a emetre quan ho posem en "acte-pilot playlist" del menú "control acte-pilot". Resulta interessant provar-ho.

fup.gif (939 bytes)

FONTS D'INFORMACIÓ

Mitjans de comunicació social (en general).

fup.gif (939 bytes)

Cine i televisió

fup.gif (939 bytes)

Premsa.

fup.gif (939 bytes)


http//peremarques.net