L'AVALUACIÓ
DELS VÍDEOS EDUCATIUS
EN
EL CONTEXT DE LA PROBLEMÀTICA QUE SUPOSA LA SEVA UTILITZACIÓ DIDÀCTICA
© Dr. Pere Marquès Graells, 1993 (última revisió: 9/06/03 )
|
L'AVALUACIÓ
DELS VÍDEOS EDUCATIUS © Dr. Pere Marquès Graells, 1993 (última revisió: 9/06/03 ) |
|
L'AVALUACIÓ DELS VÍDEOS EDUCATIUS
Els mitjans didàctics en general i els vídeos educatius en particular, quan s'utilitzen adequadament i en els moments apropiats, faciliten els processos d'ensenyament i d'aprenentatge que es desenvolupen a l'ambit escolar. Per tant, la problemàtica que es presenta als professors que volen donar un suport videogràfic a la seva actuació docent consisteix en conèixer i tenir a l'abast bons materials, determinar en cada situació curricular l'oportunitat d'emprar-los per reforçar la seva estratègia didàctica i decidir una manera d'utilitzar-los que faciliti als alumnes l'assoliment dels objectius educatius que es pretenen. Posteriorment hauran d'avaluar els resultats obtinguts a fi de valorar l'eficàcia didàctica assolida.
Per conèixer l'oferta de productes videogràfics adreçats a l'educació, una bona opció consisteix en visitar un Centre de Recursos o anar directament al Programa de Mitjans Àudio-Visuals (P.M.A.V.) de la Generalitat de Catalunya. En aquests centres es poden consultar els catàlegs, les fitxes d'identificació/avaluació i les guies didàctiques dels vídeos, es pot demanar assessorament sobre temes i necessitats didàctiques específiques i sovint també es factible visionar "in situ" els programes. Generalment tots els professors descobriran materials aplicables en el seu context curricular, i els podran demanar (conjuntament amb les guies didàctiques) en préstec o, en alguns casos, obtenir-ne una còpia per a la videoteca/mediateca de la seva escola o institut. Quan es tingui molt clara la utilitat del vídeo i la seva aplicació en múltiples situacions al llarg del curs, es procedirà a la compra d'un exemplar original.
A partir del coneixement de les característiques d'una sèrie de vídeos que resulten assequibles, per decidir l'oportunitat d'usar un d'aquests materials com a mitjà didàctic en una situació curricular concreta, s'han de considerar tres aspectes bàsics:
- Les característiques del vídeo. El seu format (cinta o disc) i els aparells necessaris per a la seva visualització, la qualitat tècnica, la qualitat pedagògica (objectius, continguts, plantejament didàctic...), l'interès temàtic, el nivell expressiu, la duració, l'idioma, etc.
- La seva adequació al context curricular on s'utilitzarà, context que està determinat pels objectius educatius que es volen assolir, les característiques dels alumnes (coneixements, capacitats, hàbits de treball amb mitjans àudio-visuals, etc.), l'infrastructura disponible i l'estratègia didàctica general elaborada pel professor (model didàctic, ús d'altres medis, etc.). Cal tenir molt present que, especialment en el camp dels ensenyaments formals, els vídeos tan sols constitueixen uns recursos complementaris (no són materials autosuficients d'aprenentatge) que s'han de posar al servei de l'estrategia didàctica dels professors (no pas a l'inrevés).
- La possibilitat de disposar del material amb una certa facilitat, que no calguin grans inversions de temps o de diners per aconseguir el vídeo que es considera interessant integrar en un moment determinat del desenvolupament curricular. En aquest sentit, una adequada programació de l'activitat docent facilitarà la recerca i l'aprovisionament dels materials necessaris.
Una vegada es considera la conveniència d'usar un vídeo en un context curricular específic, i partint de la base de que els mitjans àudio- visuals no admeten la improvisació, cal determinar la manera d'utilitzar-lo. En aquests sentit, i malgrat que les circumstàncies i les intencions educatives poden ser molt diverses, sempre convé assegurar-se els tres suports bàsics que identifica Santiago Mallas (1986):
- El suport tecnològic, que exigeix dedicar un temps abans de la sessió per anar a l'aula d'àudio-visuals (o al lloc on es vagi a desenvolupar l'activitat amb suport videogràfic) i verificar el correcte funcionament dels materials necessaris (la cinta de vídeo, el sistema reproductor...) i la seva disponibilitat el dia i l'hora que es necessitin.
- El suport didàctic, que implica conèixer el vídeo i les seves possibilitats pedagògiques, de manera que, considerant també els objectius que es pretenen i les característiques dels alumnes, es puguin dissenyar una sèrie d'activitats (prèvies, simultànies i posteriors al visionat) que permetin treure el màxim partit al material.
- El suport organitzatiu, que suposa considerar l'organització de l'espai (taules, cadires, aparells, etc.), la distribució dels alumnes (que pot ser lliure o forçada) i la planificació del desenvolupament general de la sessió.
Des d'aquesta perspectiva general de la problemàtica que suposa la utilització didàctica dels vídeos educatius, en els tres aspectes bàsics considerats es subratlla que el professor ha d'analitzar els materials i avaluar-los (o disposar d'un informe en aquest sentit) a fi de conèixer les seves característiques i valorar les seves possibilitats pedagògiques. A partir d'aquesta consideració es presenta una PLANTILLA D'AVALUACIÓ que proporciona uns criteris per orientar l'anàlisi i l'avaluació dels vídeos, de manera que els professors i els responsables dels centres de recursos poden realitzar un estudi sistemàtic d'aquests materials mitjançant la reflexió sobre els items de la plantilla després de veure el vídeo. D'acord amb els plantejaments de Joan Ferrés (1990), que distingeix en els vídeos educatius tres dimensions (tècnica, expressiva i didàctica) i tenint molt en compte les finalitats didàctiques i educatives específiques d'un material d'aquest tipus, la PLANTILLA PER A L'AVALUACIÓ OBJECTIVA DE VÍDEOS EDUCATIUS s'estructura en tres blocs:
1.-ASPECTES TÈCNICS I EXPRESSIUS
... LES IMATGES.
- Tenen una adequada qualitat tècnica: enfocament, enquadre, estabilitat, color, lluminositat, contrast, absència de "sorolls"...
- En cada moment s'usa el pla més convenient per a la informació que es vol transmetre.
- No s'abusa dels plans llunyans, poc recomanats en vídeo per la seva baixa definició.
- La composició (distribució dels elements dins de l'enquadre) és adequada. Hi ha varietat d'enquadres i en cada moment potencia els elements més importants.
- Al llarg del programa es respecten les unitats de color, format (mida, verticalitat...) i estil (grafisme, dibuix...)
- S'aprofiten les possibilitats expressives de la profunditat de camp.
- S'aprofiten les possibilitats expressives de l'angulació: normal, picat, contrapicat...
- La il.luminació a més a més d'una funció utilitària té una funció expressiva.
... ELS TEXTOS, ELS GRÀFICS I LES ANIMACIONS.
- Els gràfics i les animacions tenen qualitat tècnica i estètica.
- Els textos no tenen faltes d'ortografia i la construcció de les frases és correcta.
- Els textos resulten fàcilment llegibles (mida i color adequats) i estan ben distribuïts a les pantalles.
- Els gràfics, els textos i les animacions contribueixen a clarificar el missatge que vol transmetre el vídeo.
... LA BANDA SONORA
- La banda sonora té qualitat formal, és clara, nítida (sense sorolls paràsits), comprensible.
- S'aprofiten tots els recursos sonors que poden enriquir el tema: música, cançons, efectes sonors, veus...
- La proporció en que s'usa la paraula és adequada al tema i no resulta excessivament discursiva i densa.
- La paraula (segons el tipus de programa) té diverses funcions: denotativa/connotativa, objectiva/subjectiva, expressió d'idees/emocions...
- Hi ha una bona correlació paraula-imatges.
- Les veus (en directe i en off) són de qualitat, agradables de ser escoltades, ni massa greus ni massa agudes. Donen al text l'adequada dimensió humana, càlida i afectiva.
- La música té entitat com elements expressiu, no es una simple música de fons. Enforteix la presentació i afavoreix la consecució de l'objectiu del programa.
- La música del programa no adquireix un protagonisme excessiu i no dispersa l'atenció dels alumnes.
- Les músiques estan ben elegides, ni poques (manca de progressió) ni excessives (excés de fragmentació).
- Hi ha un leit motiv, una música bàsica, que confereix al programa unitat i una certa personalitat (al començament, al final...).
- Les músiques no són massa conegudes i per tant no estan carregades de connotacions (en algun cas pot convenir aprofitar aquestes connotacions !).
- S'usen ( si es el cas) adequadament els efectes sonors al llarg del programa.
- S'usen (si es el cas) adequadament els silencis com element expressiu (p.e. invitació a la reflexió).
- Les connexions entre els diversos elements de la banda sonora es realitzen amb recursos adequats: foses, encadenats, talls...
... ELS CONTINGUTS
- Els aspectes que tracta estan ben acotats. No resulten massa dispersos.
- Es presenten de manera organitzada, ben estructurada i clara.
- La quantitat d'informació que tracta és suficient (ni poca ni excessiva).
- El ritme de presentació dels continguts és adequat al tema(ni massa ràpid ni massa lent). Les idees es desenvolupen gradualment, amb claredat i es reiteren els principals conceptes.
- Els continguts són actuals .
- Si inclou elements fantàstics es distingeixen dels reals.
- Els continguts tenen rigor científic, són fiables. No són tendenciosos ni fan discriminacions per motius de sexe, raça o creences.
... L'ESTRUCTURA DEL PROGRAMA I LA SEQÜENCIACIÓ DE LES IMATGES.
- El guió és clar i està ben estructurat. Desenvolupa les idees amb claredat.
- El programa segueix una estructura clàssica: plantejament (motivació, exposició), nus (desenvolupament) i desenllaç (recapitulació, conclusions, síntesi).
- El programa no segueix una estructura clàssica però la seva organització resulta adequada pel tractament (semàntic, estètic...) que es fa del tema.
- La seqüenciació de les imatges té un ritme adequat i genera una bona progressió en el desenvolupament dels continguts.
- La seqüenciació de les imatges facilita la comprensió de les imatges que mostra i de les idees que desenvolupa al presentar els continguts del programa.
- Si és un programa motivador la seva estructura és oberta, invita l'espectador a col.laborar en la seva interpretació.
- La duració del programa (i dels seus plans) es adequada al tractament que es fa del tema.
- Els canvis de pla es fan progressivament, sense salts i es respecta la regla dels 30 graus (entre dues preses).
- Es respecta la regla dels 180 graus (per a no canviar la perspectiva de la càmera).
- Es manté en tot moment el raccord (continuïtat) en tots els nivells: gestos, espai, moviments, narració, vestuari, il.luminació...
- S'aprofiten (sense abusar) les possibilitats expressives dels moviments de càmera (panoràmica, zoom, travelling) que es fan amb un ritme adequat: ni massa ràpid ni massa lent
- S'usen adequadament (segons el programa) trucs: aparició/desaparició d'objectes, càmera lenta/ràpida, sobreimpressions, transparències, animacions, maquetes, congelació d'imatge...
- S'usa en cada circumstància el signe de puntuació més adequat pel context narratiu: canvi de pla per tall, fossa, encadenat...
... EL PLANTEJAMENT ÀUDIO-VISUAL
- El tema es presta a un tractament àudio-visual (no és massa abstracte, la imatge i el so aporten quelcom).
- És un veritable programa àudio-visual, no un simple discurs verbal il.lustrat amb imatges i amb música de fons.
- Cada element (imatge, música, paraula, efectes sonors) te entitat pròpia com element expressiu. No s'han desaprofitat les possibilitats expressives de cap dels diferents medis.
- Hi ha una adequada interacció entre els elements expressius. Si algun element (imatge, text, so, efectes) predomina en alguna seqüència està justificat.
- Comunica idees a través d'emocions que permeten captar les intencions dels missatges.
- Deixa que les imatges expliquin coses. La paraula no descriu el que l'espectador ja veu i pot comprendre sense ajut.
- Es apropiada la interpretació dels actors (a nivell visual, verbal, global...)
- Les imatges, a més a més d'una funció denotativa o il.lustrativa de la paraula, tenen una dimensió estètica i una funció connotativa; s'aprofita la seva capacitat de suggerència i de transmetre emocions.
- S'aprofita la dimensió emotiva de la música, que crea un espai, un ambient, una atmosfera,
- Les interaccions entre imatges i so, estableixen noves relacions creatives, faciliten el reforç, comparacions, antítesis...
- El programa al començar atreu l'atenció, crea expectatives, desperta l'interès.
- Els estímuls (àudio-visuals, dramàtics...) es dosifiquen adequadament per neutralitzar el cansament i la relaxació mental. Hi ha una progressió que manté l'interès de l'espectador.
- El desenvolupament del programa satisfà les expectatives creades, manté l'interès.
- El gènere i estil són adequats al tema.
- S'han respectat les lleis pròpies del gènere.
- La presentació i el tractament del tema són originals.
2.- ASPECTES DIDÀCTICS
... ELS OBJECTIUS.
- Els objectius estan clarament formulats, són concrets.
- Els objectius són avaluables.
- Els objectius es corresponen amb certs objectius curriculars, són de l'interès dels professors i dels alumnes als que va destinat.
... ELS CONTINGUTS (EL TEMA)
- Estan relacionats amb continguts curriculars del nivell al que va adreçat el programa i/o amb els interessos dels estudiants.
- La seva extensió, estructura i profunditat són adequades als objectius del programa.
- L'estructura, profunditat i progressió dels continguts són adequades al nivell de comprensió i coneixements previs dels alumnes als que va adreçat.
- S'usen organitzadors previs i es fan repeticions i síntesis dels aspectes més importants que es presenten.
... ADEQUACIÓ A L'AUDIÈNCIA DELS ELEMENTS EXPRESSIUS.
- L'estructura i la seqüenciació del programa resulten adequades a la població estudiantil a la que s'adreça: a la seva capacitat perceptiva, comprensió, coneixements previs...
- Els gràfics i les imatges resulten clars pels alumnes i representen de manera convenient la realitat.
- El vocabulari i la construcció de les frases resulta comprensible als destinataris (ni massa simple ni complexa)
- No hi ha un excés de paraula o densitat d'informació que pugui obligar al professor a parar el vídeo sovint per donar temps als alumnes a assimilar la informació.
- Els moviments de la càmera estan d'acord amb les característiques dels continguts, les habilitats cognitives dels alumnes i les tècniques d'aprenentatge (observació, anàlisi...) en joc.
- Els canvis de pla faciliten la comprensió de les associacions entre preses (en funció del nivell de comprensió dels alumnes).
- El gènere, l'estil i el nivell expositiu són adequats al tema i als alumnes destinataris.
- La duració es adequada als objectius del programa i les característiques dels destinataris.
... EL PLANTEJAMENT DIDÀCTIC.
- El programa té un disseny pedagògic ben elaborat (concepció, especificació d'objectius, continguts...) i està d'acord amb les tendències actuals.
- Els estudiants no estan passius al llarg de la sessió, el programa està concebut per estimular la seva activitat (observació, associacions, memorització, conceptualització, raonament...).
- Propicia la relació significativa entre la nova informació i els coneixements anteriors dels estudiants.
- No està plantejat com una simple transmissió d'informació, promou la comunicació i el treball posterior al visionat (discussions, recerca d'informació, anàlisi de problemes...)
- Ajuda a descobrir relacions amb altres temes, desperta nous interessos.
- Connecta amb la realitat dels alumnes, parteix dels seus interessos.
- Resulta motivador. Usa recursos motivadors adequats als destinataris.
- Utilitza elements d'alta eficàcia didàctica: exemplificació, repeticions, resums, presentació de dificultats que són font d'errors, regles que defineixen els conceptes, esquemes, gràfics...
- La dramatització (en el seu cas) és adient per als fins que persegueix el programa.
- Predomina l'originalitat, no la simple seqüenciació d'informació més o menys redundant.
- Estimula l'originalitat, la imaginació i la creativitat.
... LA GUIA DIDÀCTICA
- Té una presentació agradable i els seus textos són llegibles i adequats als destinataris.
- Resulta fàcil de consultar, clara i útil.
- Inclou una fitxa sintètica amb les característiques generals del programa.
- Especifica detalladament el tema i els objectius del programa.
- Conté suggeriments de treballs diversos i adequats als alumnes a realitzar abans i després del visionat (amb materials complementaris).
- Els seus exercicis i els suggeriments aprofiten totes les possibilitats que obre el programa i faciliten l'assoliment dels objectius.
- Amplia certs continguts poc tractats en el programa o proporciona informació per que els professors i els alumnes puguin obtenir dades complementàries al respecte.
- Les activitats que proposa estan d'acord amb les tendències pedagògiques actuals, motiven i desperten l'interès dels alumnes.
- Ofereix suggeriments per avaluar l'eficàcia del programa i el grau d'assoliment dels seus objectius per part dels alumnes.
- Inclou indicacions per a la seva integració curricular, suggeriments didàctics i exemples d'ús
3.- ASPECTES FUNCIONALS (funcionalitat curricular)
- El programa compleix les seves funcions, facilita l'assoliment dels seus objectius.
- L'interès principal del programa radica en el tema que tracta.
- L'interès principal del programa radica en el tractament que fa del tema.
- Proporciona avantatges respecte l'ús d'altres medis: permet practicar altres tècniques d'aprenentatge, reduir del temps i l'esforç necessari per aprendre, facilita aprenentatges qualitativament millors, més complerts, més significatius....
- No exigeix al professor grans treballs suplementaris (elaboració de materials de suport, preparació prèvia...)
- L'aplicació del material es pertinent en moltes situacions. Resulta fàcil la seva integració curricular i l'organització de profitoses activitats amb els alumnes.
- Es pot usar en grup, en petit grup o individualment.
- Admet situacions d'ús sense professor i fóra de l'escola.
La realització d'aquesta avaluació resultarà un treball interessant i útil tant pels professors, a l'hora de seleccionar materials videogràfics per a les classes i organitzar la seva integració en el currículum, com pels responsables dels centres de recursos, que poden facilitar les futures consultes dels professors si elaboren unes FITXES D'IDENTIFICACIÓ/AVALUACIÓ dels vídeos disponibles a la seva mediateca que consideri:
- Les dades identificatives del vídeo: títol, autors, editorial, temàtica, objectius, continguts, destinataris, duració, gènere, idioma...
- Una síntesi de l'avaluació realitzada: valoració sobre la seva funcionalitat, avantages que comporta el seu ús enfront d'altres medis alternatius, aspectes tècnico-expressius més positius i més negatius, aspectes pedagògics més positius i més negatius, i observacions.
Sens dubte aquestes fitxes facilitaran als professors el coneixement i la selecció dels vídeos que puguin tenir interès curricular, així com la determinació de la seva funcionalitat en un context concret i la determinació de la forma d'utilitzar-lo.
http//peremarques.net