català
| La pissarra digital | español
català |
:: La pissarra digital a l'aula de classe: Guia tècnica 25/08/04 )
1. Introducció
2. On ubicar la primera pissarra digital?
3. Com instal·lar una pissarra digital fixa?
4. Guia bàsica d'ús
5. Alternatives al videoprojector
La pissarra digital (KIT INTERNET A L'AULA)
sistema tecnològic situat a l'aula que consisteix en:
- un ordinador multimèdia
- connectat a Internet
- amb un videoprojector
També pot incloure una antena de televisió, magnetoscopi, càmara de vídeo
La pissarra digitall (digital whiteboard, pissarra electrònica, kit d'Internet a l'aula) és un sistema tecnològic que consisteix bàsicament en un ordinador multimèdia connectat a Internet i un videoprojector que projecta a gran format sobre una pantalla o paret el que visualiza el monitor de l'ordinador.
Aquest sistema es pot complementar amb una pantalla mural tàctil, que permet controlar l'ordinador i fer anotacions sobre ella utilitzant els dits a manera de punter o llapis. En aquest cas la denominem "pissarra digital interactiva".
La seva funcionalitat consisteix a projectar sobre una pantalla situada en un lloc rellevant de l'aula qualsevol mena d'informació procedent de l'ordinador, d'Internet o de qualsevol altre dispositiu analògic o digital connectat al sistema: antena de televisió, videoprojector, càmera de vídeo, etc.
A les aules de classe amb pissarra digital, professors i alumnes tenen permanentment a la seva disposició la posibilitat de visualitzar i comentar de manera col·lectiva tota la informació que poden proporcionar Internet o la televisió i qualsevol altra informació de que disposin en qualsevol format: presentacions multimèdia i documents digitalitzats en disc (apunts, treballs de classe...) , vídeos, documents en paper (que poden capturar amb una simple webcam), etc. Aquesta disponibilitat de qualsevol tipus d'informació i la seva visualització conjunta a l'aula facilita el desenvolupament de treballs cooperatius per part de grups d'estudiants i la presentació pública a tota la classe.
Els elements bàsics que constitueixen una pissarra digital són:
- Un ordinador multimèdia (no cal que sigui un ordinador d'última generació), amb DVD, altaveus i micròfon. Un teclat i ratolí inalàmbrics poden facilitar la participació dels estudiants des del seu pupitre (encara que són més cars, els sistemes inalàmbrics bluetooth ofereixen millors prestacions que els sistemes d'infrarojos).
- Una connexió de l'ordinador a Internet d'alta velocitat (ADSL, cable).
- Un videoprojector (canó electrònic de projecció, mínim 1.500 lúmens i resolució XVGA 1024x768), situat preferentment al sostre, i accionat amb un comandament a distància "amb pocs botons i d'ús senzill". Com que es disposarà d'un interruptor d'alimentació a la paret n'hi hauria prou amb:
..... botó en repòs (Stand by); encén o apaga el llum (l'element més feble i car del sistema)
..... botons +/- d'enfocament
..... botó de commutació entre entrada d'imatges de l'ordinador o entrada d'imatges del vídeo (alguns equips no ho necessiten perquè tenen detecció automàtica d'entrada)
- Una pissarra blanca o pantalla (que pot ser simplement una paret blanca). És preferible la pissarra blanca, perquè permet realitzar anotacions sobre les imatges i textos que s'estan projectant.
Sovint s'integren altres elements que augmenten la seva funcionalitat, per exemple:
- Una petita webcam, que permetrà realitzar videoconferències eventuals i també per projectar directament o digitalitzar fotografies, objectes o petites seqüències (pot substituir el retroprojector i l'opascopi).
- Una impressora d'injecció de tinta en color.
- Un escàner de sobretaula.
- Un sistema d' amplificació del soamb altaveus de potència.
- Una connexión de l'ordinador a una antena de televisió convencional, cable o satèlit.
- Un magnetoscopi senzill, que permetrà la utilització didàctica de vídeos i gravacions de programes de televisió.
El sistema complet costa uns 5.000 euros/aula, però el seu enorme poder inductor i catalitzador de canvis positius en les actuacions i les actituds dels professors i els estudiants (segons apunten els primers resultats de l'estudi), justifica la inversió.
:: On ubicar la primera pissarra digital? Alguns consells sobre la instal·lació
D'aquí a uns quants anys, totes les aules de tots els centres docents tindran una pissarra digital al costat de la pissarra convencional. Però el procés serà llarg i la història sempre començarà igual: un dia arribarà al centre la primera pissarra digital i caldrà decidir on la posem? Vegem algunes opcions:
Quan es disposi de més d'un videoprojector, les dotacions posteriors de pissarres digitals s'instal·laran també en aules de classe utilitzades per professors que es comprometin a fer un ús intensiu d'aquest recurs. També s'instal·larà una pissarra digital en una de les aules d'informàtica del centre.
Per això, entenem que també han fet una bona opció els centres que han ubicat la seva primera pissarra digital a l'aula d'informàtica. No obstant això, quan una de les aules d'informàtica ja disposa de pissarra digital, el que procedeix és col·locar una segona pissarra digital en un aula específica (opcions 1 i 2).
No obstant això, aquesta no és una bona opció per múltiples raons: la fragilitat d'alguns dels materials (especialment el canó de projecció), la problemàtica que suposa desenrotllar/connectar i desconnectar/enrotllar els cables d'alimentació, de connexió a Internet...), la incomoditat que suposa per al professor haver de reclamar al conserge o anar a buscar personalment aquesta infrastructura...
:: Com instal·lar una pissarra digital fixa?
Les aules en les quals s'instal·larà una pissarra digital han de tenir la següent infrastructura mínima:
- S'evitarà la instal·lació d'ordinadors i videoprojectors a espais molt humits (humitat relativa relativa superior al 55%) o molt càlids.
- Sempre que sigui possible, les finestres tindran persianes o cortines.
- Els fluorescents de la zona de la pantalla s'encendran independentment dels de la resta de l'aula; així, es podran apagar si convé millorar la visualització mantenint la il·lumicació a la zona dels alumnes.
- Hi haurà un interruptor general que controlarà l'alimentació de tots els endolls.
- El videoprojector ha de tenir un interruptor propi d'encesa/apagada també a la paret de l'aula; aquest interruptor encendrà el ventilador de l'aparell, però no el llum, que exigeix prémer el botó en repòs (Stand by) del comandament a distància.
- Dispondrán d'un cablejat o d'un sistema inalàmbic que els proporcioni un punt d'accés a Internet.
- Tots els cables han d'anar per parets i sostre, sense interferir zones de pas.
- L'aula tindrà un pany de seguretat.La pantalla o paret de projecció generalment estarà a la part frontal de la classe (juntament amb una pissarra convencional), i s'evitarà que hgi tibgfui una finestra lluminosa al davant. La distància mínima de les taules dels alumnes a la pantalla serà d'uns 140 cm. (La distància màxima dependrà de la mida de l'àrea de projecció).
El videoprojector s'ha de col·locar preferiblement al sostre, protegit a dins d'una "gabia metàlica". Es situarà a una distància de la pantalla o paret de projecció que permeti obtenir una imatge lluminosa de gran format.
L' ordinador pot ubicar-se en un racó frontal de la classe, just al costat de la taula del professor. S'aconsella utilitzar un teclat o ratolí inalàmbric (de infrarojos o bluetooth), que facilitarà el treball sobre la pissarra digital als estudiants des del seu pupitre.
Les connexions entre l'ordinador i el videoprojector permetran visualitzar simultàniament les imatges per la pantalla de l'ordinador i projectades pel videoprojector.
El vídeo (magnetoscopi) disposarà d'una connexió directa amb el videoprojector. A través del comandament a distància es podrà commutar el que el videoprojector ha de projectar: les imatges del vídeo o les imatges de l'ordinador.
Si es disposa d'amplificador i altaveus de potència, s'ubicaran a les cantonades superiors de l'aula, buscant la millor sonoritat.
Amb independència que cada kit de pissarra digital pugui tenir les seves peculiaritats tècniques específiques, en general el procediment a seguir per connectar el sistema és el següent:
1. Connectar l'interruptor general d'alimentació de l'aula i l'interruptor específic del videoprojector (que posarà en marxa el ventilador).
2. Després d'engegar l'ordinador o el vídeo, es prem el botó en repòs (Stand by) del comandament a distància per encendre el llum de projecció.
3. Si no apareix la imatge desitjada, assegurar-se amb el comandament a distància que està activada l'entrada de COMPUTER o VÍDEO segons correspongui.
Molt important
- Quan no s'utilitzi el videoprojector, convé prémer el botó en repòs (Stand by) del comandament a distància per apagar el llum; el ventilador seguirà activat.
- Per a tornar a projectar imatges, tornarem a prtèmer el botó "en repós" (stand by) del comandament a distància.
Recomenacions d'ús
- dels ordinadors: http://www.educa.aragob.es/catedu/pizarra/usoportatil.htm
- dels videoprojectors: http://www.educa.aragob.es/catedu/pizarra/usoproyector.htm
:: Alternatives al videoprojector
Una alternativa, menys funcional que el videoprojector però més barata, consisteix a la instal·lació en les aules de dos monitors o televisors de gran pantalla situats estratègicament per aconseguir la màxima visibilitat dels alumnes.
I una altra alternativa, en aquest cas molt més cara, però que en definitiva en el futur desplaçarà als videoproyectors, són les pantalles planes gegants, que col·locades com pissarra i connectades com monitor de l'ordinador fan innecessari el videoprojector.
http://www.peremarques.net/pizarra.htm
