FASESVID.WP

METODOLOGIA PER AL DISSENY I DESENVOLUPAMENT D'UN VÍDEO DIDÀCTIC

Departament de Pedagogia Aplicada, Facultat d'Educació, UAB

INTRODUCCIÓ: Competències necessàries. Persones que hi intervenen.

FASES EN EL PROCÉS DE PRODUCCIÓ D'UN VÍDEO

1.- La idea inicial

2.- Disseny funcional del projecte videogràfic.

- Objectius
- Motivacions
- Destinataris
- Selecció i organització dels continguts
- Estructura narrativa
- Esquema de la guia didàctica
- Medis necessaris
- Pla de treball

3.- Test d'oportunitat

4.- Guió temàtic (QUÈ VOLEM DIR)

- Continguts
- Seqüenciació dels continguts
- Tabulació de les seqüències bàsiques
- Primer esborrany de la guia didàctica

5.- Guió tècnic àudio-visual (COM HO VOLEM DIR)

6.- Avaluació interna.

7.- Pla de gravació

8.- Realització (Gravació)

9.- Muntatge (Postproducció)

10.- Guia didàctica

11.- Avaluació externa.

12.- Publicació

INTRODUCCIÓ

Quan es produeix un material videogràfic sempre es vol relatar una història (real o fictícia) o simplement transmetre unes informacions, uns missatges. El vídeo serà el resultat de les decisions i dels treballs d'un equip d'especialistes que, al llarg d'un procés complex, hauran combinat una sèrie d'elements conceptuals i expressius (imatges, paraula, música...) amb una determinada intencionalitat comunicativa (i en el nostre cas també didàctica) .

COMPETÈNCIES NECESSÀRIES. La producció d'un vídeo didàctic suposa una combinació de ciència, tècnica i art, que requereix la convergència de diverses competències:

. Coneixement del tema del que tracti el vídeo.

. Habilitat didàctica per transmetre els continguts i promoure els aprenentatges.

. Domini del mitjà tècnic, de la tecnologia del vídeo.

. Habilitat en l'ús del llenguatge àudio-visual com a recurs expressiu.

PERSONES QUE INTERVENEN: L'elaboració d'un vídeo didàctic és doncs un procés interdisciplinari que exigeix una metodologia de treball que coordini les activitats de diversos especialistes i permeti combinar l'activitat creativa, el respecte a les lleis del llenguatge àudio-visual, el rigor científic i la consideració de determinats criteris didàctics. Els especialistes implicats són:

- Productor. Financia la producció. Sovint fixa les especificacions del material a produir, elegeix el guionista i el realitzador, realitza el test de viabilitat, elabora la planificació general dels treballs a realitzar i fa el seguiment del seu desenvolupament.

- Equip pedagògic. Elaboren el disseny funcional de projecte videogràfic, el guió temàtic i la guia didàctica del vídeo a produir. També s'encarreguen del seguiment i l'avaluació del tractament que es dóna als aspectes pedagògics al llarg de tot el procés de desenvolupament. Els seus integrants són:

- Guionistes (professors, pedagogs). Juntament amb el realitzador són considerats els autors del vídeo. Són bons coneixedors del tema del vídeo i especialistes en la manera de presentar els continguts per tal de facilitar els aprenentatges dels estudiants.

Són els responsables de l'elaboració del disseny funcional del projecte, del guió temàtic i de la guia didàctica. Com no solen tenir grans coneixements sobre el llenguatge àudio-visual, convé que estiguin en contacte amb el realitzador.

- Assessors temàtics (especialistes temàtics). Quan convé assessoren els guionistes i el realitzador en aspectes concrets dels continguts que es tracten en el programa.

- Assessors pedagògics (professors, pedagogs). Al llarg del procés de producció efectuen una constant reflexió i anàlisi crítica del material que es va desenvolupant des d'una perspectiva didàctica. Avaluen els continguts i la seva qualitat, el ritme de presentació, l'ús adequat d'esquemes i exemples, el grau de redundància de les informacions, etc.

El seu treball (assumit a vegades pels guionistes) és essencial per assegurar l'adequació del programa als destinataris i la funcionalitat de la guia didàctica.

- Equip tècnic. Està dirigit pel realitzador. Són les persones responsables de l'elaboració àudio-visual del vídeo a partir dels plantejaments del disseny funcional i dels continguts del guió temàtic.

- Realitzador (tècnic de la imatge, especialista en llenguatge àudio-visual). Elabora el guió tècnic a partir del guió temàtic i és el responsable del desenvolupament àudio-visual del vídeo (planificació, gravació, muntatge).

Les seves decisions, que han de tenir presents les dimensions didàctica i àudio-visual del vídeo, donaran forma definitiva al producte, per això, per tal d'assegurar que el seu desenvolupament no s'allunya dels plantejaments didàctics inicials, convé que estigui en contacte amb l'equip pedagògic.

- Personal artístic: tècnic en decorats, maquillador, especialista en vestuari, actors...

- Tècnics d'enregistrament. Sota la direcció del realitzador, i a partir de les pautes del guió tècnic, enregistren les diferents seqüències del vídeo. Són principalment: l'operador de càmera (a vegades té un ajudant de càmera), el tècnic d'il.luminació, l'operador de so i el script( que realitza el control d'escena).

- Especialistes de muntatge: A partir de les preses enregistrades (complementades amb altres elements gràfics i sonors) s'encarreguen d'editar la seqüència definitiva del vídeo. Són principalment: el dissenyador gràfic (elabora les animacions, gràfics i esquemes), el tècnic d'edició (fa el muntatge de les imatges), el tècnic de so (responsable de la banda sonora del vídeo: veus, música i efectes), el locutor,..

- Assessors tècnics i artístics.

- Coordinador de producció (assistent de realització). Actúa com a secretari del realitzador. Fa gestions (cartes, pressupostos, trucades telefòniques) i s'assegura de que tot estigui a punt.

Com que la producció d'un vídeo didàctic és un procés complex que exigeix el treball coordinat de diversos especialistes, per facilitar la seva elaboració convé usar alguna metodologia que proporcioni pautes per realitzar de manera sistemàtica algunes de les activitats implicades.

La metodologia que es presenta a continuació proporciona al principi, en les etapes de disseny i guionització, orientacions que ajudaran a definir progressivament les característiques del material a produir, en tant que a les etapes de desenvolupament l'especificació detallada de les activitats a realitzar per cada especialista agilitzarà el procés de producció. Per altra part, la seva preocupació per l'avaluació (tècnica i pedagògica) freqüent del material en fase de desenvolupament assegurarà la qualitat i la funcionalitat didàctica del producte acabat,

FASES EN EL PROCÉS DE PRODUCCIÓ D'UN VÍDEO

1.- LA IDEA INICIAL.

L'elaboració d'un vídeo sempre parteix d'una idea inicial que sembla potencialment adequada per relatar una història o transmetre una informació, i que va prenent forma de mica en mica. La seva gènesi pot produir-se de diferents maneres, però el procés creatiu quasi sempre parteix d'una motivació (generalment relacionada amb un problema que volem resoldre) que posa a treballar la nostra ment en una determinada direcció i acaba provocant la formació idees (possibles solucions al problema). L'aplicació de les tècniques de brain storming resulten útils per promoure aquest tipus de pensament creatiu.

A vegades la idea inicial, "llavor" a partir de la qual es desenvoluparà el vídeo, s'anirà concretant al pensar com tractar àudiovisualment un possible tema, altres cops serà al revés, a partir de la consideració d'un possible tractament àudio-visual es cercaran els continguts que poden ser més adients. En qualsevol cas la idea inicial inclourà una primera delimitació del tema (el QUÈ del vídeo) i del seu tractament àudio-visual (el COM presentar-ho), que es podrà concretar en tres possibles gèneres:

. Gravació d'esdeveniments en temps real, en el moment en que es produeixen, com per exemple:

. Reportatge: representació d'un esdeveniment.

. Entrevista, diàleg en profunditat amb una persona per cercar informació i fer un apropament a la seva personalitat.

. Enquesta: entrevista curta i múltiple amb preguntes invariants.

. Debat, taula rodona: enfrontament dialèctic entre dos o més persones que mantenen postures contraposades.

. Documental. A partir d'un guió, informa sobre fets o esdeveniments passats amb un plantejaments més o menys instructiu (aquí es poden incloure els vídeo-lliçons i els vídeo-motivadors).

. Dramatització: A partir d'un guió (novel.la, narració històrica, obra teatral...) presenten relats sobre fets reals o ficticis. Poden intervenir personatges reals, dibuixos o objectes animats, marionetes...

Per altra part, segons la concepció del material es pot distingir entre vídeos oberts (polivalents, que permeten diverses interpretacions) i vídeos tancats (monovalents, que presenten amb precisió missatges inequívocs). També es poden diferenciar els estils narratius: dramàtic, còmic, expositiu, analític, poètic, romàntic... I segons la manera d'articular els continguts a les seqüències del vídeo distingim entre desenvolupament lineal, paral.lel o cíclic

La progressiva maduració de la idea inicial (al reflexionar i parlar amb professors i especialistes) permetrà anar concretant cada vegada amb més precisió aspectes de la primitiva intuïció global sobre el que es vol produir. Molt sovint s'arribarà finalment a la conclusió de que no és interessant o no és factible, i s'oblidarà. Altres vegades però, tindrem la convicció de que sí val la pena desenvolupar-la àudio-visualment, i passarem a redactar el disseny funcional d'un projecte videogràfic.

2.- EL DISSENY FUNCIONAL DEL PROJECTE VIDEOGRÀFIC.

Consisteix en una primera concreció detallada de la idea inicial, i suposa el pas d'unes representacions mentals més o menys imprecises a l'expressió definida del què es vol fer.

La seva elaboració es responsabilitat del guionista, sovint amb suport del realitzador i altres especialistes, i, sense oblidar els aspectes àudio-visuals, considerarà especialment els aspectes didàctics projecte. L'eficàcia de qualsevol vídeo augmentarà a mesura que s'aprofiundeixi en el seu plantejament.

El disseny funcional del projecte videogràfic serà un document d'uns 10 fulls que inclourà els següents apartats:

- Objectius, Què volem aconseguir? Quins aprenentatges volen facilitar mitjançant la utilització d'aquest vídeo?

L'especificació dels principals objectius del programa es pot fer segons les categories que actualment consideren els Dissenys Curriculars Base:

. Conceptuals: fets, conceptes, sistemes conceptuals... (que són els més fàcils d'avaluar). Per exemple la presentació/comprensió d'una informació general o d'un resum esquemàtic.

. Procedimentals: habilitats, destreses, capacitats... Per exemple el desenvolupament de la capacitat d'observació o d'anàlisis.

. Actitudinals: actituds, valors, normes de conducta... Per exemple la motivació i sensibilització dels estudiants cap a un tema determinat.

- Motivacions. Per què volem elaborar aquest vídeo? Què aporta de nou respecte a altres materials?

La justificació de la seva elaboració es pot fer a partir de diverses consideracions: proporciona una informació poc assequible fins ara?, pot ser una gran ajuda didàctica pels alumnes i professors?...

- Destinataris. A qui va adreçat el vídeo? Quins prerrequisits són necessaris per assegurar la comprensió de les informacions que comunica?

La consideració de les característiques dels destinataris proporcionarà criteris per establir la quantitat d'informació a presentar, el seu grau de complexitat, la seva estructuració i la manera de transmetre-la. Podem distingir:

. Les persones a qui s'adreça: estudiants, professors, públic en general...

. L'etapa educativa: primària, secundària, batxillerat, formació tècnico professional, educació d'adults, universitat...

. Els prerrequisits necessaris (coneixements, destreses, capacitats...) per poder comprendre els missatges i poder assolir els objectius previstos a l'utilitzar el vídeo.

- Selecció i organització dels continguts. Què volem presentar?, Què volem comunicar?

La selecció i la organització dels continguts, realitzada en funció dels objectius del vídeo, es pot presentar en forma d'esquema i tindrà en compte:

. L'adequació del tema per a un tractament àudio-visual. Cal que el tema no sigui massa abstracte ni exigeixi un tractament molt verbalista (en aquest cas només es podria fer un vídeo motivador, però no una vídeo-lliçó). S´ha de tenir present que hi ha matèries molt àudio-visuals, com la Geografia, les Ciències Naturals, les segones Llengües, que la seva comprensió es facilita considerablement amb la informació àudio-visual-cinètica, en tant que n´hi ha d'altres poc àudio-visuals com les Matemàtiques.

. L'adequació dels continguts (nivell introductori, superior...) al nivell formatiu i maduratiu dels alumnes.

. El grau d'adequació dels continguts a la realitat pròxima, interessos i necessitats dels destinataris.

. La distinció entre conceptes principals i conceptes subordinats.

. L'estructuració dels continguts al voltant d'un centre d'interès, i l'especificació de les idees centrals i dels continguts complementaris (articulats de manera que reforcin les idees principals).

- Estructura narrativa. Com es desenvoluparà la narració? Com es tractarà la presentació dels continguts al llarg de vídeo?

El tractament que es doni als continguts ha de permetre presentar el tema adequadament des dels punts de vista àudio-visual i didàctic, i estar d'acord amb els objectius del vídeo. En qualsevol en aquest apartat s'especifica una proposta de tractament àudio-visual dels continguts principals que poden considerar les següents parts:

. Si es tracta d'un enregistrament en directe : presentació, desenvolupament i cloenda. En aquest gènere, si es determina bé la seva estructura en el disseny funcional no cal elaborar guió temàtic ni guió tècnic, ja que s'ha d'improvisar molt.

. Si es tracta d'un documental: introducció (presenta els problemes als quals es vol respondre o les qüestions de les que es vol informar), conceptes fonamentals, desenvolupament (entra de ple en els continguts i els analitza), del tema i síntesi (síntesi del que s'ha dit o solució del problema).

.Si es tracta d'una dramatització es redactarà un argument que consideri: principi, desenvolupament i final.

Determinades les parts que constituiran el vídeo, pot resultar convenient fer una primera aproximació de les seqüències bàsiques de cada una d'elles, que implicarà:

. Concretar les principals seqüències que tindrà cada part. S'evitarà privilegiar el llenguatge verbal, que podria deixar les imatges i sons com a simples il.lustracions i fons del seu discurs i no com a elements integrats amb la intenció de produir un impacte unificat en els estudiants (processament global de la informació). Per tant no s'ha de partir d'un text autònom i autosuficient amb la intenció de cercar imatges i sons que li puguin anar bé.

. Pensar imatges assequibles i adequades als diferents continguts i missatges a transmetre en cada seqüència, tenint en compte les característiques dels destinataris. No s´han d'incloure més imatges de les necessàries, però tampoc caure en l'abstracció per un excés de simplificació.

. Fer un esborrany dels comentaris que acompanyaran cada seqüència.

. Establir una primera ordenació cronològica de les seqüències amb una estimació de la seva duració. Pot ser útil elaborar una taula amb les seqüències ordenades.

NÚM	DESCRIPCIÓ DE LA SEQÜÈNCIA	COMENTARIS
1	descripció, imatges...	dels diàlegs, música...
2

- Esquema de la guia didàctica. Com serà la guia didàctica que acompanyarà el vídeo?

L'esquema dels apartats de la guia didàctica s'articularà en tres parts principals: fitxa resum, guia del professor i guia de l'alumne.

- Medis necessaris. Quins mitjans fan falta ?

La redacció del llistat dels medis considerats necessaris per desenvolupar el projecte inclourà:

. Medis materials: càmeres, magnetoscopis, taules de muntatge...

. Medis humans: guionistes, realitzador, tècnics, actors, locutors, assessors...

. Medis econòmics

- Pla de treball. Com s'organitzarà el procés de producció?

El pla de treball indicarà alguns aspectes organitzatius i, especialment, les fases previstes pel desenvolupament del projecte i el temps estimat per a cada una d'elles (temporalització).

3.- TEST D'OPORTUNITAT

El realitzarà el productor, assessorat per diversos especialistes, i consistirà en un estudi de la viabilitat del disseny funcional que tindrà en compte diversos aspectes:

- Aspectes pedagògics: el vídeo és adequat per assolir els objectius previstos?, els seus objectius són de l'interès dels professors i dels alumnes?, el seu enfocament pedagògic és actual?, l'ús d'aquest vídeo aporta avantatges respecte a l'ús d'altes mitjans didàctics alternatius?

- Aspectes tècnics: tècnicament el projecte és factible?, disposem dels recursos humans i tècnics suficients per dur-lo a terme?

- Aspectes econòmics: hi ha un mercat potencial suficient per aquest producte?, disposem de recursos econòmics suficients per dur a terme el projecte?

Si les respostes a totes aquestes preguntes resulten favorables, el projecte podrà tirar endavant, en cas contrari la producció no serà viable.

4.- GUIÓ TEMÀTIC (Guió literari quan és una novel.la) (QUÈ VOLEM DIR)

El guió temàtic l'elabora el guionista (sovint amb assessorament d'especialistes) a partit del disseny funcional del projecte videogràfic. Proporciona una descripció bastant detallada del vídeo, incidint especialment en els continguts que es pretenen comunicar, la seva estructuració, l'ordre expositiu de les seqüències que els enllacen i les imatges i el so a utilitzar.

Prèviament a la redacció d'aquest guió temàtic, o simultàniament, s'haurà de fer una recerca d'informació, que es referirà a diversos aspectes:

. Continguts i formes de tractament àudio-visual: consultant llibres, assessors, altres vídeos...

. Elements visuals, imatges. A vegades els recursos visuals disponibles condicionen el desenvolupament de les idees.

. Elements sonors.

A l'elaborar el guió temàtic les decisions es prenen en funció de criteris didàctics (objectius curriculars, destinataris...) i de la consideració de l'àudio-visual com una forma diferenciada d'expressió, no obstant, i sense que això impliqui deixar de banda el tractament artístic, cal supeditar el tractament estètic a l'eficàcia en la consecució d'uns objectius educatius, El guió inclou els apartats:

- Continguts. Descripció detallada del la selecció i l'organització dels continguts amb un nivell d'aprofundiment i vocabulari que tingui en compte les característiques dels destinataris. Es pot recollir en unes fitxes del tipus:

TÍTOL: Fet, concepte.

DEFINICIÓ: Explicar verbalment el concepte de forma concisa.

VISUALITZACIÓ/ÀUDIO: Descriure les possibles imatges i músiques a usar en la seqüència o seqüències on s'expliqui.

TEXT: Escriure el text que explicarà el concepte.

OBSERVACIONS: Entre elles la duració (15'', 1 minut...)

- Seqüènciació dels continguts. Ordenació dels continguts segons una seqüència que tingui un ritme i nivell de redundància dels conceptes adequat als objectius i els destinataris. S´ha de tenir en compte:

. L'ordenació: de fàcil a difícil, de conegut a desconegut, d'abstracte a concret

. Els conceptes secundaris i les anècdotes han de reforçar els conceptes principals.

- Tabulació de les seqüències bàsiques. Suposa una nova concreció de l'estructura narrativa del disseny funcional. Definit el gènere, l'estil i el tipus de tractament, explica la manera en què les imatges i les accions es succeiran a la cinta.

És un intent de visualització complerta dels continguts temàtics transmesos a través d'imatges acompanyades de narració, diàlegs i sons. Convé tenir en compte:

. Establir relacions entre els coneixements previs i les imatges-so-diàlegs.

. Usar recursos de provada eficàcia didàctica com ara: exemplificació, presentació d'errors, mapes, esquemes...

. Guardar elements sorpresa emotius i espectaculars pel final, per mantenir l'atenció i potenciar el desig de saber. Així els continguts no són assimilats de forma passiva pel receptor sinó com resposta i satisfacció a la seva curiositat.

. Reflexionar sobre el que es vol comunicar amb les imatges, música i els altres recursos, i pensar, no es pot expressar el mateix millor?.

La tabulació de les seqüències bàsiques es pot recollir en una taula del tipus:

NÚM SEQ.	ASPECTES VISUALS	ASPECTES SONORS	OBSERVACIONS
1	Escenari, actors...	diàlegs, comentaris..	de continguts...
2

- Primer esborrany de la guia didàctica, Redactat a partir de les dades del disseny funcional, inclourà una primera aproximació a la forma d'explotar didacticament aquest material videogràfic.

5.- GUIÓ TÈCNIC ÀUDIO-VISUAL (COM HO VOLEM DIR)

En aquesta fase, i a partir del guió temàtic, el realitzador (orientat pel guionista i pels assessors pedagògics) aplica els recursos narratius i expressius que coneix al disseny, presa a presa, del que serà el missatge àudio-visual definitiu (descriu les imatges, els plans, les paraules i els sons com sortiran a la pantalla, i tot el que cal fer per enregistrar-les) intentant treure el màxim partit dels escenaris i la informació visual disponible.

Les idees previstes en el guió temàtic sobre el tractament dels continguts no són normes rígides i coactives de la seva llibertat creativa. El tractament final serà fruit d'una constant dialèctica entre el guió temàtic, el plantejament general del projecte videogràfic i la necessitat concreta de desenvolupar àudio-visualment una informació. També cal tenir present que, al tractar-se d'un material educatiu, a vegades s'hauran de supeditar valors expressius i artístics als instructius i informatius.

El guió tècnic àudio-visual pot estar més o menys elaborat (més detall disminuirà la necessitat d'improvisar), i es sol presentar en forma de Story Board en una taula. Cal tenir en compte que per a cada imatge s´ha de seleccionar un centre d'atenció i un punt de vista, ja que la càmera, que no està limitada per l'espai ni pel temps real, no ha de presentar tot alhora, ha de mostrar en cada moment l'escena que consideri centre d'interès. També cal considerar que els plans generals requereixen més duració, perquè contenen més elements, i que el text verbal no convé que superi les 150 paraules/minut.

NÚM SEQ.	N. PLA	DESCRIPCIÓ DEL PLA	DIBUIX	TEXT VERBAL	MÚSICA	DURACIÓ I OBSERVACIONS
1	1	- imatges - acció - actors - escenari - tipus pla - enquadre - angle...	-primera imatge - última imatge - altres	- diàlegs - veus en off	- música - efectes sonors	- duració del pla - escenaris - actors - il.luminació - moviments de la càmera - sobre muntatge
1	2
2	1

6.- AVALUACIÓ INTERNA.

Consisteix en una avaluació del guió tècnic per part de tots els membres del grup. a fi d'analitzar l'adequació de l'esbós als objectius i els continguts del projecte.

7.- PLA DE GRAVACIÓ

En aquesta fase el realitzador analitza les tasques a realitzar i les persones que les hauran de dur a terme, a fi d'organitzar el temps i els recursos de la millor manera possible. Preveu tots els detalls que conformen la realització del programa i distribueix les activitats per obtenir la màxima eficàcia i economia de mitjans i temps.

Una vegada establerta l'estructura general, l'ordenament de la narració es pot treballar separadament per parts, aplicant en cada cas els recursos més adients sense perdre la visió de conjunt.

El pla de gravació preveurà el temps necessari per a l'enregistrament i muntatge (cal ser realista, es millor comptar llarg) i contemplarà:

- La preparació dels enregistraments: localitzar escenaris i persones (actors i tècnics), determinar les necessitats d'il.luminació i la ubicació de les càmeres, elaborar maquetes i dibuixos, realitzar assajos... També es farà la previsió dels materials necessaris: maquillatge, càmera, magnetoscopi, monitor, equips d'il.luminació, micròfons, cintes...

Quan s'usa més d'una càmera s'acostuma a situar-les en posicions que proporcionin diverses perspectives o s'especialitzen en plans mitjos, curts, etc. Si s'usa una única càmera s'hauran de repetir les accions varies vegades

- L'ordre de gravació: S'assignaran dies (i temps) pels interiors, pels exteriors, pels gràfics i animacions... Fins i tot es preveurà realitzar algunes activitats en paral.lel. Si està previst fer un editatge posterior no caldrà respectar l'ordre cronològic, es podran fer seguides les gravacions en un mateix escenari.

- El muntatge i l'animació i la sonorització.

8.- REALITZACIÓ (GRAVACIÓ).

Són els treballs concrets per mitjà dels quals tot el que s'ha planificat i previst en el guió tècnic es materialitza en imatge i so una cinta de vídeo (master o original). Ara el realitzador ha de trobar en cada instant el punt de vista més adequat per transmetre una informació, unes sensacions, ja que la càmera permet contemplar una mateixa realitat des de diversos punts de vista i supera els límits reals de l'espai i el temps. Sovint no ha de copiar la realitat sinó de crear-ne una de nova.

Seguint el pla de gravació caldrà realitzar diverses activitats:

- Preparar les gravacions: cal estudiar el tema, cercar localitzacions, visitar el lloc per preparar maquetes. mobles, decorat i altres elements que es gravaran (potser també animacions i gràfics). Algunes coses s'han de deixar ja perfectament determinades, altres podran deixar-se més en llibertat dels operadors de càmera.

Es preveuran les càmeres necessàries, la seva ubicació, els moviments que hauran de fer , la posició dels actors, el seu vestuari i maquillatge, els efectes especials....

- Assajar. S'assajen punts de vista, moviments de càmera, col.locació de persones, etc.

- Enregistrar. Les preses s'inicien uns segons abans i es clouen uns segons després de l'estrictament necessari (cas d'edició posterior) i es numeren amb una claqueta i s'anoten en una taula.

També es fan preses complementàries (de recursos) amb decorat, objectes, rostres... per cobrir possibles problemes de continuïtat a l'editar o per ralentitzar o agilitzar el ritme al fer el muntatge.

Cada presa s'ha de pensar en funció d'ella, de l'anterior i de la posterior. Convé revisar-es immediatament (si es possible es disposarà de monitors durant la gravació) per veure si són vàlides. Es tindran en compte els aspectes:

. Narratius i expressius: actors, escenari, continuïtat de l'espai i el temps (l'elipsi pot ser convenient per suprimir temps morts o innecessaris).

. Tècnics: posició dels equips, continuïtat, il.luminació...

9.- MUNTATGE (POSTPRODUCCIÓ).

Consisteix en la construcció de la cinta de vídeo definitiva (master o original) a partir de les preses enregistrades i d'altres elements auditius i visuals. Podem considerar tres tipus d'activitat:

- Edició de les imatges: l'ordenació convenient dels plans escollits (d'entre les preses enregistrades, imatges d'arxiu, gràfics i animacions) per fer una unitat coherent de seguint les indicacions del guió tècnic àudio-visual. Generalment s'utilitza una taula d'edició.

Cada minut de muntatge pot suposar entre tres i deu minuts d'enregistrament previ, per tant cal seleccionar les seqüències útils (desestimar el que no sigui essencial) i establir el seu ordre, tenint en compte la continuïtat de les imatges i el ritme de les seqüències. També cal preveure la duració del text parlat.

- Sonorització: introducció d'efectes sonors (veu, música, efectes especials) a la cinta o complementació dels que es van enregistrar simultàniament amb les imatges. En un magnetoscopi estèreo es pot conservar el so natural en un canal i afegir-ne un de nou en l'altre..

Al fer el doblatge d'àudio cal prestar atenció al to dels locutors, l'enfasi, la entonació...

- Acabats: introducció del títol i crèdits a la cinta, disseny i elaboració de la caràtula, producció de còpies del master (cal tenir en compte que les còpies perden qualitat).

10.- GUIA DIDÀCTICA

La guia didàctica, que s'haurà realitzat al llarg de tot el procés de producció del vídeo, informarà al professor sobre el contingut del vídeo i sobre les seves possibilitats d'explotació didàctica, i presentarà suggeriments i activitats didàctiques que facilitin el seu ús i la seva integració curricular. Estarà estructurada en tres parts:

- Fitxa resum. Proporciona una idea general del material. Inclou:

. Autors (guió i realització)
. Editorial, any i localitat on s'ha fet l'edició.
. Temàtica
. Objectius
. Continguts
. Gènere i tractament (narratiu, expositiu, analític...)
. Destinataris, inserció curricular, coneixements previs
. Duració
. Breu descripció
. Idioma
. Suggeriments d'ús: mètodes i tècniques.
. Format (VHS, 8 mm, S-VHS, Hi8...)

- Guia del professor. Proporciona informació detallada sobre l'ús didàctic del material (objectius, continguts, tècniques que poden dur als objectius proposats) , de manera que constituirà un suport (consultiu, no prescriptiu) a la labor didàctica del professor. Els seus apartats són:

. Objectius educatius que pretén el programa. Seran clars i concrets per a facilitar la seva interpretació i avaluació.
. Continguts ben estructurats, amb algun esquema.
. Gènere i tractament que es dona al vídeo: narratiu, expositiu, analític...
. Destinataris. Nivell educatiu i coneixements previs necessaris sobre la matèria (vocabulari, conceptes, teories, tècniques...) i també referits a destreses i hàbits (capacitats bàsiques)
. Argument i duració de la cinta.
. Activitats prèvies. Suggeriments metodològics per reforçar o adquirir els coneixements previs necessaris.
. Activitats durant el visionat. Aspectes organitzatius. Formes d'ús: visionat sencer, per parts, ralentit, amb pauses, amb repeticions, amb comentaris, sense banda sonora, amb comentaris per part dels alumnes, presa d'apunts, elaboració d'esquemes i dibuixos...
. Activitats posteriors: analítiques, sintètiques, postes en comú. Suggeriments metodològics
. Avaluació. Avaluació dels aprenentatges dels alumnes, de l'eficàcia de l'audio-visual (de la forma com els alumnes han captat el seu missatge), de la utilització didàctica realitzada.
. Altres activitats. Suggeriments metodològics
. Informació addicional. Bibliografia, altres àudio-visuals (vídeo, diapositives...), que poden ser interessants per a un desenvolupament exhaustiu del tema.

- Llibre de l'alumne. Proporciona a l'alumne informació i exercicis sobre el vídeo.

. Esquemes conceptuals sobre els continguts.
. Exercicis previs al visionat.
. Exercicis durant el visionat.
. Exercicis posteriors al visionat.

11.- AVALUACIÓ EXTERNA.

La realitzen persones externes al grup que ha desenvolupat el vídeo (professors i alumnes). Permetrà conèixer la qualitat tècnica i pedagògica del vídeo, i avaluar-ne la funcionalitat didàctica. S'avaluaran els tant el vídeo com la guia didàctica

12.- PUBLICACIÓ

http//peremarques.net