LES TIC A L'ENSENYAMENT PRIMARI.
© Dr. Pere Marquès Graells, 2002 (última revisión: 27/02/09 )
|
LES TIC A L'ENSENYAMENT PRIMARI. © Dr. Pere Marquès Graells, 2002 (última revisión: 27/02/09 ) |
|
L'ÚS BÀSIC DE LES TIC A PRIMÀRIA
"A primària cal que predominin la socialització i les relacions interpersonals"
En l'Ensenyament Primari, al igual que a tots els altres nivells educatius, la informàtica (amb totes les seves branques associades: telemàtica, multimèdia, robòtica...), s'utilitza amb quatre finalitats bàsiques, que són les que revisarem en aquest document:
A més, la informàtica es converteix també en matèria d'estudi, doncs hi ha una sèrie de coneixements, habilitats i actituds relacionades amb ella que es considera convenient que els alumnes aprenguin, sistematitzin i assimilin durant el seu procés de formació.
Els programes informàtics d'ús general (processadors de textos, gestors de bases de dades, fulles de càlcul, editors de dibuix, programes de comunicacions...) també tenen la seva aplicació en l'àmbit educatiu, pràcticament a totes les àrees curriculars, per facilitar la realització de múltiples treballs de tractament de la informació: escriure, organitzar, calcular, dibuixar, transmetre, captar dades...
Per una part són instruments que milloren la productivitat de professors i estudiants quan realitzen aquests treballs; per altra part, permeten la realització de múltiples activitats amb objectius educatius específics.
D'alguns d'aquests programes hi ha versions dissenyades especialment per als alumnes dels primers cursos d'ensenyament primari, encara que l'autor del present article, i només per raons d'eficiència, és partidari d'utilitzar directament els programes comercials d'ús general, començant per les seves funcions bàsiques essencials més senzilles, encara que això suposi un retard en la utilització d'aquests programes per part dels estudiants.
Els programes informàtics d'ús general més utilitzats en l'àmbit escolar són els que s'exposen a continuació.
- Processadors de textos. Els processadors de textos són programes que amb l'ajuda d'una impressora converteixen l'ordinador en una fabulosa màquina d'escriure que, entre d'altres funcions, permet:
D'aquesta manera, al escriure amb els processadors de textos els estudiants poden concentrar-se, en primer lloc, en el contingut de les redaccions i altres treballs que tinguin encomanats i, més tard, decidir el format en el qual els presentaran i ocupar-se de la correcció ortogràfica amb l'ajuda del diccionari integrat en el programa. Així, la cal·ligrafia deixa de ser un problema afegit en aquests treballs (un seriós problema per a alguns estudiants) i es tractarà en classe, en un altre moment, mitjançant activitats ad hoc.
D'altra banda, a més de la seva funció bàsica d'instrument per a l'escriptura, per a l'edició de textos, aquests programes faciliten el desenvolupament de molt diverses activitats educatives; per exemple: realitzar una revista escolar, ordenar paràgrafs i estrofes, inserir frases i completar textos, separar dos poemes...
Entre els processadors de textos més utilitzats actualment estan els següents: Bloc de notes y Wordpad de l'entorn Windows, Word (de Microsoft Office), y els processadors de textos de Star Office (que també té una versió per a Linux) y Open Access (de l’entorn Linux). Com es veu, la majoria d'aquests programes formen part de paquets integrats, que faciliten la utilització conjunta de les seves dades amb altres aplicacions del tipus base de dades, full de càlcul o gràfics de gestió.
Per començar a treballar en l'etapa d'Ensenyament Primari, Wordpad de l'entorn Windows (que permet fins i tot inserir dibuixos) pot ser una eina adequada per a la majoria de les tasques i molt senzilla d'utilitzar.
- Gestors de bases de dades. Els gestors de bases de dades són programes que s'utilitzen per generar sistemes d'arxiu, ja que permeten emmagatzemar informació de manera organitzada (generalment en forma de fitxes d'estructura homogènia) i posteriorment recuperar-la i modificar-la.
Entre les moltes activitats amb valor educatiu que es poden realitzar amb els gestors de bases de dades es poden destacar les següents:
El gestor de bases de dades del paquet integrat Works (de Microsoft) resulta bastant senzill d'utilitzar. Access (de Microsoft Office) ja resulta més complex. També estan els gestors de bases de dades de Star Office (que també té una versió per a Linux) y Open Access (de l’entorn Linux)
- Fulles de càlcul. Els fulls de càlcul són programes que converteixen l'ordinador en una versàtil i ràpida calculadora programable, facilitant la realització d'activitats que requereixin efectuar càlculs matemàtics.
Resulten útils especialment en l'àrea de matemàtiques, encara que la seva ocupació només serà possible (i no sempre) cap al final de l'etapa d'Ensenyament Primari. Prèviament, els alumnes s'hauran familiaritzat amb les calculadores de mà i les calculadores informatitzades (com la que incorpora l'entorn Windows, per exemple).
Entre les activitats didàctiques que es poden realitzar amb els fulls de càlcul estan les següents:
El full de càlcul del paquet integrat Works (de Microsoft) resulta bastant senzilla d'utilitzar, igual que Excel (de Microsoft Office). També estan els fulls de càlcul de Star Office (que també té una versió per a Linux) y Open Access (de l’entorn Linux)
- Editors gràfics. Els editors gràfics s'utilitzen des d'un punt de vista instrumental per a elaborar dibuixos (geomètrics i artístics), portades per als treballs, murals, anuncis, etc. A més constitueixen un recurs idoni per desenvolupar part del currículum d'educació artística: dibuix, composició artística, ús del color, etc.
L'editor gràfic Paint, incorporat a Windows, resulta suficient per a la realització de múltiples treballs en Ensenyament Primari. Igualment l’entorn Linux disposa d’editors gràfics senzills.
Resulta convenient ensenyar als alumnes les opcions de «tallar» i «enganxar», que permeten transportar qualsevol gràfic del seu programa de dibuix als seus documents en el processador de textos. Amb idèntica finalitat, també resulta molt útil ensenyar-los la captura de pantalles gràfiques des del entorn Windows amb la tecla «lmpPnt» o «PrtScr».
- Programes de presentacions multimedia. Els programes de presentacions multimedia permeten elaborar fàcilment col.leccions de diapositives digitals que integren textos, esquemes, gràfics, imatges, animacions, vídeos, so, hiperenllaços... A més a més admeten la inserció de transicions entre les diapositives, la programació d’animacions per a cada un dels seus objectes i la construcció de seqüències no lineals.
Alumnes i professors aprenen amb molta facilitat a utilitzar aquests programes, amb els que podran elaborar atractives presentacions per a mostrar a tota la classe quan facin o les seves explicacions o exposin els seus treballs (especialment a les aules on hi hagi pissarra digital)
El programa de presentacions més utilitzat és el Power Point (de Microsoft). També hi ha programes equivalents per a l’entorn Linux
- Programes de comunicacions. Els programes de comunicacions permeten que ordinadors llunyans (si disposen de mòdem) es comuniquin entre si a través de les línies telefòniques i puguin enviar-se missatges i gràfics, programes...
Des d'una perspectiva educativa, aquests sistemes obren un gran ventall d'activitats possibles per als alumnes, per exemple: comunicar-se amb altres companys i intercanviar-se informacions, accedir a bases de dades llunyanes per buscar determinades informacions.
Actualment, la principal xarxa d'ordinadors és Internet i les activitats més utilitzades són el correu electrònic (que es realitza amb programes com Outlook o Eudora) i la recerca d'informació navegant a través de les pàgines Web d'Internet (que es realitza amb els programes Netscape, Explorer o Mozzila – aquest darrer té una versió per a Linux).
- Llenguatges i sistemes d'autor. Els llenguatges i sistemes d'autor són programes que faciliten als professors (encara que no tinguin grans coneixements informàtics) l'elaboració de materials didàctics informatitzats. Utilitzen unes poques instruccions bàsiques que es poden aprendre en poques sessions. Alguns, fins i tot permeten controlar vídeos i donen facilitats per crear gràfics i efectes musicals, de manera que poden generar aplicacions multimèdia.
Entre els més utilitzats actualment en entorns PC estan els següents: Authorware, Director, Toolbook, Neobook, Flash, Multigestos Windows, Clic, Hot Potatoes...
La utilització dels programes informàtics i dels serveis de comunicació i accés a la informació que proporciona Internet, proporciona a l’alumnat poderosos instruments cognitius al servei de la construcció del coneixement i del pensament creatiu que poden facilitar l’aprenentatge individual i col.laboratiu.
Les TIC han d’estar al servei dels estudiants per accedir a la informació, explorar el coneixement existent, comparar diversos enfocaments, experimentar, debatre amb altres, construir noves interpretacions i representacions personals significatives de la realitat... Alguns d’aquests instruments cognitius que es poden utilitzar a les aules són els següents:
Al mercat existeixen milers de programes informàtics que tenen per finalitat específica ajudar els estudiants a comprendre i aprendre determinats continguts i habilitats: són els programes educatius. Avui dia ja poden trobar-se programes educatius per a qualsevol temàtica de qualsevol àrea en format CD i també en línia a Internet-.
Aquests programes, no només proporcionen informació als estudiants, sinó que, a més, inclouen elements que desperten el seu interès, els motiven, els tenen en contínua activitat intel·lectual, els guien en el seu aprenentatge, els proporcionen un entorn de treball ric en estímuls, posen a prova els seus coneixements, els avaluen, corregeixen els seus errors en el moment en què es produeixen, els obliguen a prendre decisions i a aprendre a partir dels seus errors...
D'altra banda, aquests programes també proporcionen inestimables ajudes als professors: els permeten disposar de múltiples activitats per gestionar el tractament de la diversitat, per proposar a cada estudiant les tasques més convenients, els faciliten dades per dur a terme l'avaluació contínua dels alumnes, els alliberen d'alguns treballs repetitius (l'ordinador corregeix molts de us treballs que fan els estudiants), els permeten generar materials didàctics a mida de les seves necessitats (mitjançant els llenguatges i sistemes d'autor), els faciliten l'organització d'activitats interdisciplinàries i en equip, etc.
Tipus de programes. Atenent a la seva estructura i al grau de control del programa sobre l'activitat dels alumnes se solen classificar en els següents grups:
- Programes tutorials i d'exercitació. Són programes que, amb més o menys intensitat dirigeixen i tutoritzen la feina dels alumnes. Pretenen que, a partir d'unes informacions i mitjançant la realització de certes activitats, els estudiants posin en joc determinades capacitats i aprenguin o reforcin uns coneixements i/o habilitats.
En l'etapa d'ensenyament primari resulten molt útils programes d'aquest tipus perquè els alumnes realitzin exercicis de càlcul mental, operacions aritmètiques, problemes senzills, dictats, anàlisis gramaticals... i posin a prova els seus coneixements davant preguntes relacionades amb els seus aprenentatges en les diferents àrees curriculars. Un programa especialment interessant per facilitar l'aprenentatge de una metodologia general de resolució de problemes és el programa Expert.
Entre els programes tutorials i d'exercitació oberts, és a dir, que permeten als professors modificar els seus continguts i crear noves col.leccions d’activitats, es poden citar: Clic, Hot Potatoes i Multigestor Windows. Amb ells, els professors poden crear atractives activitats interactives a mida de les necessitats dels seus alumnes.
- Bases de dades. Proporcionen unes dades organitzades, en un entorn estàtic, segons determinats criteris, i faciliten la seva exploració i consulta selectiva. Es poden utilitzar en múltiples activitats, com per exemple: seleccionar dades rellevants per resoldre problemes, analitzar i relacionar dades, extreure conclusions, comprovar hipòtesi... Les preguntes que acostumen realitzar els alumnes són del tipus: “Quines característiques té aquesta dada?”. “Quines dades hi ha amb la característica X?”. “Quines dades hi ha amb les característiques X i Y?
Actualment existeixen multitud de bases de dades (moltes d'elles en suport CD-ROM i on-line) que poden ser d'interès a l'àmbit de l'educació primària: diccionaris, enciclopèdies, guies temàtiques...
- Simuladors. Els simuladors presenten un model o entorn dinàmic (generalment a través de gràfics o animacions interactives) i faciliten la seva exploració i modificació als alumnes, que poden realitzar aprenentatges mitjançant la seva observació i manipulació. D'aquesta manera, els estudiants poden descobrir els elements del model i les seves interrelacions, i poden prendre decisions i adquirir experiència directa davant unes situacions que resultarien difícilment accessibles a la realitat (control d'una central nuclear, viatge pel temps, pilotatge d'un avió...).
També es poden considerar simulacions certs videojocs que, al marge d'altres consideracions sobre els valors que incorporen (generalment no molt positius), faciliten el desenvolupament dels reflexos, la percepció visual i la coordinació psicomotriu en general, a més d'estimular la capacitat d'interpretació i de reacció davant un mig concret.
En qualsevol cas, els simuladors possibiliten un aprenentatge significatiu per descobriment. La investigació dels estudiants/experimentadors pot realitzar-se en temps real o en temps accelerat, segons el simulador, mitjançant preguntes del tipus: “Què li passarà al model si modifico el valor de la variable X?”. “I si modifico el paràmetre Y?”
- Constructors. Són programes que tenen un entorn programable. Faciliten als usuaris uns elements simples amb els quals poden construir elements més complexos o entorns. D'aquesta manera potencien l'aprenentatge heurístic i, d'acord amb les teories constructivistes, faciliten als alumnes la construcció dels seus propis aprenentatges, que sorgiran a través de la reflexió que realitzaran al dissenyar programes i comprovar immediatament al executar-los la rellevància de les seves idees. El procés de creació que realitza l'alumne genera preguntes del tipus: “Què succeeix si afegeixo o elimino l'element X?”
Un dels programes constructors més utilitzats amb els estudiants de primària ha estat el programa Logo (creat en 1969 per Seymour Papert)
Integració curricular del software educatiu. L'experiència demostra que el software educatiu per si sol no és suficient per produir bons resultats educatius; tot depèn de l'ús que els docents i els discents facin d'aquest mitjà, de com s'articuli la seva integració en els diferents desenvolupaments curriculars.
Cada situació educativa concreta pot aconsellar o no la utilització de programes educatius com generadors d'activitats d'aprenentatge per als alumnes; d'altra banda, un mateix programa pot ser que convingui utilitzar-lo de manera diferent en àmbits educatius diferents. Com norma general, per ajudar a realitzar l'adequada integració curricular d'aquests materials podem dir que cal utilitzar un programa quan la seva aplicació aporti més avantatges que l'aplicació d'altres mitjans didàctics alternatius. Quant a la forma d'utilització, novament serà la que proporcioni més avantatges.
Per decidir sobre aquesta oportunitat en l'aplicació dels programes didàctics dins d'un determinat desenvolupament curricular, els professors han d'analitzar, en cada cas concret: els objectius que pretenen, les circumstàncies dels seus alumnes, el temps disponible, els recursos físics, els programes accessibles... En funció d'aquestes dades, i d'acord amb els seus coneixements i experiència, determinaran: què convé utilitzar (quins programes), quan (en quin moment) i com (de quina manera).
Les formes possibles d'organitzar la utilització d'un programa són moltes. Algunes de les variables que cal considerar són les següents:
- Lloc d'ús dels ordinadors: a l'aula informàtica, en un racó de la classe, en la biblioteca.
- Organització de l'alumnat: tots a la vegada, tots de manera successiva, només alguns alumnes i alumnes.
- Agrupament de l'alumnat: treball individual, per parelles, en grup.
- Nivell d'iniciativa que es deixa als estudiants: ús dirigit del programa, ús semidirigit, llibertat ús.
- Moment de la seva utilització: en hores de classe, en horari extraescolar, a casa.
- Finalitat de l'activitat: presentar un tema, motivar, aclarir un concepte, realització d'activitats complementàries d'ampliació, reforç, recuperació.
En qualsevol cas, com ja s'ha indicat, l'eficàcia i l'eficiència del programa i els avantatges que pugui comportar el seu ús seran el resultat de les característiques del material, de la seva adequació al context educatiu al que s'aplica i de la manera com el professor organitzi la seva utilització.
Com aconseguir software educatiu? El Ministeri d'Educació i Cultura i els departaments d'ensenyament de les Comunitats Autònomes disposen d'una biblioteca de programes a disposició dels centres educatius de la seva competència i també proporcionen informació sobre altres materials que poden resultar d'interès.
Una forma senzilla d'aconseguir aquests materials i informació sobre software educatiu adequat a les diferents àrees i nivells de l'ensenyament primari és a través d'Internet, en les següents direccions:
- EDU365 <http://www.edu365.com>
- CNICE: <http://www.cnice.mecd.es/> (veure: "recursos educativos")
- Contigo Santillana: <http://www.santillana.es/contigo.htm> (veure "Indexnet")
- Edebé Digital: <http://www.edebedigital.com/home/>
- Educared: <http://www.educared.net/asp/global/portada.asp>
- Grupo DiM-UAB: <http://dimglobal.net/index2.htm> (veure: "enciclopedies virtuals)
- Profes-NET (SM): <http://www.profes.net
- Recursos para la pizarra digital (EDEBÉ / DIM-UAB): <http://intranet.sigmat.com/enlacesdim/>
- Web de Tecnología Educativa: <http://peremarques.net/> (veure: "webs educatius")
Com consultar possibles formes d'utilització eficaç del software educatiu? Entre les publicacions que periòdicament presenten exemples d'utilització de programes educatius en situacions educatives concretes estan els següents:
- BitsESPIRAL
- Comunicación Educativa y Nuevas Tecnologías. Editorial PRAXIS
- Cuadernos de Pedagogia.
- Comunicación y Pedagogía.
- Quaderns Digitals
- Pixel Bit
La gestió dels centres educatius és una tasca àmplia, complexa i essencial per al bon funcionament d'aquestes institucions, que es distribueix entre les seves diverses unitats funcionals (direcció, secretària, tutories...) i considera múltiples aspectes:
En aquest àmbit, tant els programes informàtics d'ús general (processadors de textos, gestors de bases de dades, fulles de càlcul...) com els programes específics de gestió de centres (tutoria, comptabilitat, secretaria, biblioteques, horaris...) proporcionen una gran ajuda als equips directius i als professors que, utilitzant aquests materials en les seves tasques habituals, poden aprofitar tots els avantatges inherents a l'aplicació de la informàtica en l'àmbit de la gestió:
http//peremarques.net