Ramon  Sala
Escola Súnion. BCN

L'equipament Pissarra Electrònica (PE) que ja comencem a experimentar en els centres d'ensenyament constitueix un element d'innovació didàctica important. La seu grau d'implantació i el seu ús significatiu en les diferents activitats didàctiques i pedagògiques de l'escola depenen de diversos factors. La experiència prèvia amb les aules d'informàtica ens ha de subministrar pautes prudents d'anàlisi de les virtuds d'aquesta mena d'equipaments sobretot en les fases de transició a la utilització d'aquests recursos de forma que ens garanteixi que aquest equipament s'integri de manera "natural" en la nostra pràctica didàctica. En el que segueix no analitzaré les virtuds innegables d'aquest equipament sinó més aviat els aspecte de la seva implantació en la nostra realitat escolar.

La pissarra electrònica i el perfil previ del professor.

Em sembla molt interessant "justificar" l'ús de la PE i la seva implantació extensiva com a element decisiu de generador de canvi. Malgrat això, la experiència al nostre centre indica que els ritmes i la mateixa possibilitat de canvi, és a dir, la incorporació d'aquest element a la pràctica didàctica són molt dependents dels perfils previs dels professors.

Cal tenir en compte que els professors estan molt habituats al llibre de text com a element que conté tot allò que necessiten. Des d'aquesta constatació podem distingir bàsicament dos perfils certament extrems: el professor que ja actualment és capaç d'ultrapassar el llibre de text i incorpora a la seva activitat elements d'informació extra-llibre : retalls de diari, gravacions en vídeo de programes d'interés, etc. i aquell que creu que amb el llibre ja en té prou i de sobres.

Hem  comprovat que el primer perfil de professor és el que ara utilitza la PE de manera "creativa" : busca material a Internet, prepara material tipus multimèdia "tou" (documents word amb imatges a color, power-points ... ) i explota materials d'EAO tant específics com genèrics (CD-ROM's tipus Encarta). Per a aquest tipus de professor, ha estat una transició normal, només suposa un canvi d'entorn, no de forma de concebre la matèria. El segon perfil és absolutament reaci a l'ús d'aquest recurs i la justificació és, bàsicament, que no els necessita ja que amb el llibre és suficient, la PE no li aporta cap millora i a més no té, afirma, continguts preparats per a treballar-los. Entre els dos perfils existeix una gradació que presenta uns trets comuns : no generen material propi ni fan esforços significatius d'exploració de recursos, a Internet per exemple, i només utilitzen la PE quan per les més diverses vies s'han assabentat de l'existència de material (web, CD-Rom, etc) que s'ajusta molt bé per forma i continguts a la seva pròpia dinàmica.

En realitat, doncs, els elements fonamentals de canvi són els continguts dissenyats en format electrònic que suposin millores substancials (a ulls del professor) respecte el format llibre. Perquè el handicap intimidatori que té l'aula d'informàtica com a únic espai per a treballar continguts multimèdia, no el té una aula amb PE. La PE és menys intimidant per al professor : l'entorn és més controlat (l'alumne, en principi, no manipula l'ordinador i no "pot" posar el professor en situació d'haver de resoldre problemes tècnics que no domina) i menys dispersiu (és més magistral : on el professor se sent segur ja que visualment controla millor els alumnes i aquests només poden prestar atenció a una direcció determinada de l'aula : pissarra/pantalla). Aquests aspectes afavoreixen la transició en professors moderadament escèptics fonamentalment quan veuen que la PE els permet treballar un recurs electrònic concret (un CD-ROM, un PowerPoint, una pàgina web) que els pot ser útil i poden explotar-lo d'una manera còmoda. És a dir la existència de bons continguts i la comoditat d'ús i de gestió d'una aula amb PE son, conjuntament els element desencadenants de canvi.

Hem observat, pel que fa als materials que, en el moment en què un professor disposa d'un material (un conjunt de pàgines web, per exemple) ben dissenyat i adaptat o fàcilment adaptable al currículum, sense que impliqui que el professor hagi de perdre's per Internet buscant massa, l'utilitza ràpidament i no es planteja problemes tècnics o d'adaptació a l'aula amb PE. L'existència de materials elaborats com el que pengen algunes editorials a Internet o iniciatives com l'Xtec o el DiM han de tenir una potència generadora de canvi enorme.

El discurs sobre la pissarra electrònica se centra gairebé exclusivament en la interacció amb Internet i no tant amb la intranet, veritable diposit dinàmic de l'escola : treballs d'alumnes en format word, però amb colors (art, ...), PowerPoints per a exposar treballs de matèria, de recerca. La xarxa de l'escola pot afavorir la transició a tot el que implica l'explotació del recurs PE ja que :

·           Es pot treballar sobre material "estable", creat pel professor. Una pàgina d'Internet canvia i, potser al moment de fer la sessió amb els alumnes no està disponible o ha canviat totalment respecte a la forma prevista pel professor això genera inseguretat i frustració sobretot al professor novell en aquesta mena d'escenaris didàctics. Per tant el material elaborat pel professor, no necessàriament pàgines web, pot ser explotat directament i aquest material és estable (dura d'un curs a l'altre) i és controlat (l'ha creat el professor a la "seva" mida cosa que li dona seguretat a l'hora de treballar-hi).

·           Afavoreix l'ús per part dels alumnes de la pissarra electrònica i en generen sinèrgies positives cap al professor. Tenim experiències en què els alumnes fan petits treballs d'assignatura en format PowerPoint, que han creat a l'aula d'informàtica i els dipositen en carpetes nominals que hi ha a la xarxa de l'Escola, el dia determinat fan l'exposició del treball a l'aula amb PE directament des de la xarxa. Com a exemple positiu de sinergia, a la nostra Escola va ser un alumne qui, en exposar un treball en PowerPoint va introduir-lo com eina habitual entre els professors del centre. És innegable a més el factor motivacional que per als alumnes el poder utilitzar ells mateixos aquest recurs.

·           Es treballa sobre material més "fàcil" d'elaborar : si es focalitza el discurs de la PE  sobre Internet es dona a entendre que el material que necessita crear el professor ha de ser en format web amb totes les exigències formals que això comporta. En aquesta situació no és extrany que una de les recances d'un sector del professorat sigui : qui i com elabora aquest material ? i a més es plantegen dubtes sobre quin és el nivell de competències "exigible" a un professor. Ara bé, si entenem que a través del tàndem PE + intranet podem explotar material en un format més modest com el MSword per exemple, la utilització del qual està més extesa, facilitarem millor la transició a la PE : molt material que ara va de l'ordinador del professor a la fotocopiadora i a l'alumne podria passar directament de l'ordinador del professor a l'alumne via PE i d'aquí a la web hi ha un pas ...

Aquesta minimització de la xarxa de l'escola provoca una sobreestimació de recursos de l'equipament PE. El que cal en una aula és el projector, l'ordinador i, potser una webcam. La resta pot ser d'ús compartit a través de la xarxa : una impressora i un escanner per agrupació espaial d'aules (planta, edifici, etc). Destinar una impressora i un escanner per aula considero que és excessiu donat que no s'en fa un ús intensiu, amb el conseqüent augment de costos (la majoria de vegades en una activitat didàctica no és fa un ús intensiu ni de l'escanner ni de l'impressora).

Pel que fa a l'equipament no està clara la utilitat de la pissarra blanca. Hem constrastat que si bé permet escriure a sobre de la projecció, emet reflexos que dificulten la visió de la pantalla per part de l'alumne. Al meu entendre la combinació millor és una pissarra clàssica (de guix) i una pantalla enrrollable a sobre la pissarra posada de tal forma que un cop desplegada deixi una part significativa de la pissarra clàssica visible per tal de mantenir elements importants visibles mentres es visiona la projecció.

En línia amb les observacions anteriors la despesa caldria focalitzar-la en una bona xarxa interna d'escola : cablejat, servidors ben dimensionats ...  una bona connexió a Internet i, logicament un projector i un ordinador.  A més caldria augmentar la ratio ordinador/professor per tal d'afavorir la creació i recerca de material, hem comprovat que el fet que  cada professor pugui disposar d'un ordinador propi o "poc compartit" afavoreix enormement la sensibilització del professor envers la necessitat d'utilitzar aquest recurs amb els alumnes i a la vegada el desensibilitza respecte de les recances (de tipus tècnic) que pugui tenir.