Reflexió sobre la "pissarra digital" emesa a "La República" de COM.Radio el 2-2-2005

Fa ja quasi 30 anys que els primers ordinadors van entrar a les escoles. Els vàrem agrupar en aules informàtiques, i la veritat és que han fet una bona feina pel que fa a "l'alfabetització digital" dels nostres estudiants. Avui en dia, en acabar l'etapa de l'ensenyament obligatori, quasi tots els joves tenen les competències indispensables per usar les noves tecnologies.

No obstant això, i malgrat les grans expectatives que teníem sobre les possibilitats educatives dels ordinadors, avui en dia encara és molt poc el professorat que amb certa freqüència duu els seus alumnes a l'aula informàtica i aprofita ordinadors i Internet com a recurs didàctic per a les seves assignatures. Està clar que, l'aula informàtica no resulta un espai "agradable" per a molts professors.

Davant d'aquesta situació, actualment s'opta per instal.lar també ordinadors a les aules de classe. I una de les millors maneres de fer-ho és mitjançant les anomenades "pissarres digitals", que simplement consisteixen en un ordinador connectat a Internet i a un videoprojector. Aquest sistema permet projectar en una pantalla, compartir i comentar entre tota la classe, qualsevol informació digitalitzada que s'introdueixi en l'ordinador: apunts dels professors, treballs dels estudiants, software educatiu, vídeos, tot tipus de pàgines web d'Internet...

Les "pissarres digitals" son molt ben acollides pels professors i pels alumnes, ja que resulten molt fàcils d'utilitzar i permeten desenvolupar innovadores activitats d'aprenentatge sense sortir de l'aula de classe. Després de la pissarra de guix i del llibre de text, potser la "pissarra digital" constitueix el millor recurs didàctic que mai hagi existit.

Més informació: http://peremarques.net/pizarra.htm
Pere Marquès, febrer 2002