català
| La pissarra digital | español
català
|
:: La pissarra digital a l'aula de classe: Propostes didàctiques d'ús (22/05/04)
1. La metodologia d'ensenyament / aprenentatge MIE-CAIT
2. Planificació de l'aprenentatge segons el model didàctic CAIT
3. Propostes didàctiques per a l'ús de la pissarra digital
4. Relats sobre l'ús de la pissarra digital a l'aula+ FORMULARI PER TRAMETRE NOUS RELATS.
5. Fitxes de bones pràctiques 2004
L'eficàcia dels mitjans, per poderosos que siguin, sempre depèn de la manera en què s'utilitzin. A partir de la consideració del docent como a mediador-facilitador dels aprenentatges dels estudiants, si amb L' ús de la pissarra digital pretenems desenvolupar un ensenyament el més contextualizat i individualitzat possible, centrat en l'activitat col·laborativa dels alumnes, promovent la seva interacció amb múltiples activitats i recursos per a que desenvolupin la seva autonomia a l'aprenentatge i construeixin coneixements significatius... sugerim l'aplicació del model MIE-CAIT.
El model d'ensenyament / aprenentatge MIE-CAIT, es basa en la metodologia CAIT (Patiño, Beltrán i Pérez, 2003) que difon la Fundació Encuentro a través del Foro Pedagógico de Internet <http://www.fund-encuentro.org/foro/foro.htm> (vegeu l'annex-3).
En aquest marc i des d'una perspectiva socio-constructivista, entenem l'aprenentatge com la construcció de significats personal i a l'hora compartida (el coneixement només existeix al cap que el construeix) on els alumnes aprenen no només per a adquirir informació sinó per a desenvolupar habilitats que els prmetin seleccionar-la, organizar-la i interpretar-la establint connexions significatives amb els seus sabers anteriors. L'objetiu és la elaboració de coneixements per a potenciar el desenvolupament personal i que permetin comprendre i transformar la realitat.
A partir d'aquestes consideracions, les 7 característiques fonamentals del model d'ensenyament / aprenentatge que promovem, i que es condensen a les sigles MIE-CAIT, són els següents: el paper mediador del profesor, la individualització de l'ensenyament per a l'atenció a la diversitat, el seguiment i avaluació de l'actividad dels estudiants, la perspectiva constructivista de l'aprenentatge, la progressiva autorregulació dels aprenentatges pels estudiants, la interacción amb l'entorn i el treball col·laboratiu, l'aprofitament dels suports tecnològics.
El paper mediador del professorat. L'activitat del docent sempre s'ha centrat aldesenvolupament personal dels estudiants i a aconseguir els aprenentagtes previstos en el currículum, però alhora, en la societat de la informació, el professorat ja no és el gran depositari dels coneixements rellevants de la materia. Les biblioteques primer, els llibres de text i de butxacao després, els mitjans de comunicació social (televisió, premsa…), els videojocs i ara Internet, apropen la informació als estudiants i els ofereixen múltiples vision i perspectives. Els cibernautes tenen al seu abast una quantitat ingent d'informació.
En conseqüèncis, el professor deixa de ser el principal transmissor d'informació als alumnes i es converteix en mediador intermediari entre la cultura i els estudiants. Un gestor de coneixements que orienta els aprenentatges (tant a nivell general del grup classe como a nivell individual de cada estudiant) a partir de la prescripció (i de vegades també la creació) de recursos educatius i activitats d' aprenentatge (presencials i en les xarxes virtuales), orienta l'accés dels estudiants als canals informatius i comunicatius del ciberespai, guia en la selecció i estructuració de la informació disponible, fa una avaluació formativa i assessora, gestiona dinàmiques de grups i motiva... i per descomptat ha de tenir una autoritat reconeguda pels estudiants i crear un clima de confiança i diàleg.
La pissarra digital, inmens magatzem de coneixements i potent canal per a compartir informació, analitzar-la i valorar-la en grup, facilita bona part d'aquestes tasques de mediació.
Així, i d'acord amb els plantejaments constructivistes i de l'aprenentatge significatiu, els estudiants ara poden realitzar els seus nous aprenentatges partint dels seus interessos i coneixements previos, doncs tenen aln seu abast molts materials formatius i informatius on escollir i la possibilitat de sol·licitar a qualsevol moment l'assessorament dels professors i dels companys.
A més a més de la diversificació dels materials didàctics d'acord amb les característiques de l'alumnat (estils d'aprenentatge, sabers previs, ritmes de treball, interessos i necessitats), on la pissarra digital serà un eficaç instrument per apropar als estudiants a l'aula una multivarietat de recursos educatius, tambén cal diversificar:
- Els espais, per això cal disposar d'àmbits favorables a l'estudi dins i fora del centre (aprofitant tambén el ciberespai)
- El temps, en funció del tipus de treball i dels ritmes d'aprenentatge
- Els objectius formatiu, segons les capacitats, fites i interessos que s'observin en els alumnes, encara que sense abandonar les metes fonamentals de cada assignatura.
- Les activitats, adaptant-les a les característiques inicials i al progrés dels estudiants
L'avaluació formativa, realitzada de manera continuada durant tot el curs, constitueix un instrument essencial per a conèixer el procés d'aprenentatge que estan realitzant els estudiants i les seves dificultats particulares. Amb aquesta informació, el professorat pot orientar millor els estudiants i desenvolupar una labor didàctica més eficaç.
Les TIC en general, i la pissarra digital en alguns casos, constitueixen un factor de motivació extrínseca per a l'alumnat i proporcionen múltiples recursos per a realitzar aquest seguiment (proves objetives interactives, portafolis digital, exposicions del alumnat davant de la pissarra digital...)
Davant les limitades possibilitats d'interacció formativa que ofereixen els materials didàctics empaquetats que es solen trobar al mercat, es tracta de proposar activitats contextualitzades (situacions reals, motivadores i riques en recursos) que permetin als estudiants ser més reflexius, aportar visions personales i debtre els temes, i que afavoreixin la comunicació entre iguals, amb el professor i amb altres especialistes. Sense descartar les exposicions previes del professor, resultaran especialment útils en aquest sentit els projectes, els estudis de casos, les situacions problemàtiques... En definitiva es pretén que els estudiants:
- Comprenguin i planifiquin la tasca a realitzar.
- Seleccionin i organitzin la informació disponible de manera crítica i creativa (la informació es pot organitzar significativament de moltes maneres diferents).
- Elaborin aquesta informació (per a comprendre-la) i la integrin significativament als seus coneixements previs atenent a visions multiculturals (hi ha moltes cultures que respectar).
- Transfereixin i apliquin aquests coneixements a la vida real... més que reproduir-los mecànicament ( als exàmens).
- Avaluin i contrastin els objetictius establerts i els resultats obtinguts.
PROCÉS DE LA INFORMACIÓ
(operacions cognitives)
(concepcions de l'aprenentatge)
(operacions cognitives)- entorn físic, altres persones
- materials didàctics: convencionals, AV, TIC
- entorn massmediàtic
- Internet (ciberespai)- captació, anàlisi
- interacció, experimentació
- comunicació amb altres, negociació de significats
- elaboració, reestructuració, síntesi
- memorizació
(*conceptes, fets, procediments, normes)
- habilitat-rutina/motriu
- comprensió (id.*)
- coneixement
+ estratègies cognitives- en situacions conegudes (repetició)
- en noves situacions
(processos de comunicació, transferència)En aquest marc, la pissarra digital facilita la posta en comú i valoració col·lectiva de les activitats realitzadas pels grups d'alumnes, així com la presentació més contextualitzada de les presentacions del professor (amb el suport de la informació disponible a Internet) i la participació dels alumnes a qualsevol activitat que es realitzi a l'aula (ja que tambén pot recolçar-se a la informació d'Internet).
D'aquesta manera, a més amés dels aprenentatges específics que es vulgin aconseguir a través de les activitats formatives que es realitzin, els alumnes aprenen a aprendre amb autonomia i desenvoluparan habilitats metacognitives.
La pissarra digital, al propiciar una major intervenció de l'alumnat a l'aula (presentació de recursos trobats a Internet, exposició dels treballs realitzados...), contribueix al desenvolupament de la seva autonomia y de les seves habilitats expresives.
D'altra banda, es procurarà que moltes de les activitats d'aprenentatge es puguin realitzar cooperativament, de manera que els integrants de cada grup busquin la millora de tots i puguin negociar els significats al construir el coneixement personal. De aquesta manera l'aprenentatge estarà determinat pel coneixement que té cada alumne, el context social en que es troba i la situació que es proposa a la activitat d'aprenentatge per que sigui resolta pels estudiants.
Com s'ha dit, la integració de la pissarra digital a l'aula augmenta les posibilitats d'interacció dels estudiants entre ells i amb els recursos educatius (presentació de treballs, argumentació de punts de vista amb suport documental...) facilitant l'anàlisi crític i la valoració dels treballs que es presenten.
Però el seu major potencial educatiu està a la seva capacitat per a funcionar como instrument cognitiu ("mindtool", según terminología de David Johassen) facilitant l'aprenentatge individual i col·laboratiu al servicio de la construcció del coneixement i del pensament creatiu (pensament analític, crític, creatiu, complexe de resolució de problemes...). Des d'aquesta perspectiva l'ordinador no fa el treball de l'estudiant, però li permet aplicar més eficientement els seus esforços i posar en marcha mecanismes més complexos de pensament ja que asumeix aspectes d'una tasca i li llibera un espai cognitiu que pot emprar en pensaments de nivell superior. No es tracta només d'aprendre SOBRE o DE (la tecnologia) sino AMB ella.
Amb aquest enfoc, estudiant i tecnologia es reparteixen intel·ligentment el treball, de manera que cadascun fa allò que realitza millor: l'estudiant planifica, interpreta, decideix, avalua la informació que obté d'Internet i del seu entorn en general; i l'ordinador (o en el nostre cas la pissarra digital) presenta, emmagatzema, classifica i reprodueix les activitats més rutinaries o "de memòria" que se li encarregan.
Planificació de l'aprenentatge segons el model didàctic CAIT
A partir de les orientacions del mètode CAIT, quan el professor planifica les activitats d'aprenentatge per al seus alumnes (que procurarà que siguin diverses: resolució de problemes, desenvolupament de projectes, estudi de casos...) ha de considerar els següents aspectes
- Contextualització: definició del context en què es van a realitzar els processos d'ensenyament i aprenentatge, indicant: temàtica, àrea i nivell educatiu.
- Definició dels objectius, que bàsicament són:
- Construcció del coneixement, adquisició de coneixements teòrics, procedimentals i valors.
- Aprendre a aprendre (veure d'evolucionar des d'un aprenentatge heterocontrolat a un d'autocontrolat): estratègies i habilitats d'aprenentatge i tecnològiques, autorregulació de l'aprenentatge, metacognició...
- desenvolupament de la intel·ligència: habilitats mentales, capacitats d'anàlisi i síntesi, creativitat...- Paper del professor-mediador, facilitador i guia d'aprenentatges que ajuda als alumnes a construir coneixements. És la peça clau en el triangle: alumne-professor-tecnologia
- Fase preactiva: planifica, a partir de la consideració de les característiques dels estudiants
- Fase activa: presenta objectius i continguts, proposa activitats, proporciona instruments, orienta, motiva..
- Fase postactiva: avalua amb els estudiants- Paper de l'alumne, protagonista actiu i centre de les activitats d'ensenyament i aprenentatge, haurà de desenvolupar (amb l'ajut de la tecnologia i moltes vegades en col·laboració amb altres) un aprenentatge significatiu per a construir nous coneixements
- Instruments (potencien la capacitat de construir coneixements) de tot tipus: materials a Internet, software, llibres... S'indicaran els imprescindibles i altres aconsellables, tot i que els estudiants en podran utilitzar també d'altres que ells considerin.
- Desenvolupament d'activitats i processos per part de l'estudiant que conduiran a la construcció de coneixements i a millorar la capacitat d'aprendre a aprendre:
- Contextualizació dels estudiants, "sensibilització", aconseguir actituds favorables, motivació, conèixer el valor i la utilitat del treball a realitzar (pensament disposicional, intel·ligència emocional)
- Planificació de les tasques (pensament directiu)
- Elaboració, selecció i organització de la informació, integració (pensament analític)
- Personalizació, valoració, interpretació, actuació personal crítica i creativa (pensament sintètic, creador i crític)
- Transferència i aplicació (pensament pragmàtic, conciliador, conjetural)- Avaluació de l'assoliment dels objectius des de múltiples perspectives i contextos, que tambén ha de permetre aprendre, inlcoent-hi una autoavaluació dels estudiants. A més amés dels productes, s'avaluen els processos realitzats. Es centra especialment en:
- Comprensió de continguts, nous coneixements
- Adquisició d'estratègies d'aprenentatge i tecnològiques, autorregulació
- Capacitats crítiques i imaginatives
:: Propostes didàctiques per a l'ús de la pissarra digital
Les possibilitats d'utilització i d'aprofitament didàctic de la pissarra digital a l'aula són moltes, a continuació es presenten algunes propostes de provada eficàcia::
La pissarra digital a l'aula
MODELS D'UTILITZACIÓ
A mesura que cada professor vagi descobrint noves pàgines web d'interès per a la seva assignatura, les podrà utilitzar conjuntament amb els seus apunts i recursos tradicionals al presentar els temes als seus alumnes a través de la pissarra digital amb profusió d'exemples i referències a l'actualitat. Aquesta gran varietat de recursos multimedials, a més de despertar la motivació dels estudiants i mantenir la seva atenció, augmentarà les possibilitats de connectar amb els seus interessos, facilitant el tractament de la diversitat.
Un exemple d'aquest ús de la pissarra digital ho descriu Ferran Ruiz (1999) en la Revista de Física: "en aquest escenari, Internet pot convertir-se en l'instrument preferit per a les explicacions als estudiants. miniaplicacions de Java poden fer gràfics amb les dades experimentals obtinguts en el laboratori o ajudar a demostrar les propietats dinàmiques dels cossos en moviment mitjançant la introducció interactiva dels paràmetres en les simulacions. Un clip i vídeo, descarregat sota demanda des d'un banc de mitges pot il·lustrar el comportament d'una partícula en un camp magnètic. Pàgines web poden resumir els conceptes que s'estan explicant. Es poden imprimir exercicis i propostes per al treball dels alumnes. La xarxa també pot disposar de material complementari i unitats de treball per a estudiants més avançats... Estem davant una nova realitat per al professor i per a l'alumne: l'accés a un univers de recursos il · limitats mitjançant un canal únic constituït per la combinació de l'ordinador i Internet. Internet constituirà l'arxiu educatiu global".
D'altra banda, els professors també poden presentar pàgines web i altres materials en suport multimèdia (CD/DVD) o audiovisual (vídeos) sobre els quals orientar als estudiants per a la realització de determinades activitats preceptives o voluntàries, individuals o grupals... En alguns casos suggeriran a algun alumne la realització d'exercicis autocorrectius específics on-line de reforç o ampliació de coneixements.
Amb això, a més de realitzar un treball de recerca d'informació a Internet i de llegir, comprendre, valorar i seleccionar aquestes informacions, els estudiants tindran una oportunitat de presentar explicar als seus companys el contingut d'aquestes pàgines web i altres materials que han trobat relacionats amb els temes que es tracten. El paper del professor serà escoltar, col·laborar i en el seu cas corregir o completar les explicacions dels alumnes.
D'aquesta menera, després de la realització d'un treball en grup per part dels estudiants (que haurà permès investigar, compartir idees, negociar significats, desenvolupar habilitats socials, elaborar coneixement, disenyar una presentació, etc.), desenvolupan una activitat expositiva, que permetrà posar en pràctica habilitats expressives i comunicatives. A més a més, les presentacions de cada grup serveixen de repàs per a tota la resta i faciliten la participació dels alumnes que vulguin corregir o afegir alguna cosa. Elo professor tambié ampliarà els aspectes que consideri oportuns, i farà una correcció i una valoració pública d'allò que s'exposa.
A més a més, les aportacions dels estudiants es poden anar recollint amb un editor de texts mitjançant un "relator", de manera que la pissarra digital al projectar aquestes anotacions facilitarà la negociació del redactat entre tots.
Serà com una finestra oberta al món que els estudiants i el professor, individualment o en petit grup, podran utilitzar com a font d'informació i canal de comunicació quan ho precisin. També servirà per elaborar algun document, digitalitzar imatges, imprimir, etc.. I puntualment grups d'alumnes ho podran utilitzar per treballar amb programes didàctics.
Però encara podem aprofitar més aquesta tecnologia cada vegada més present a tot arreu. Podem convenir amb els estudiants que cada dia presentaran les notícies ells, un grup diferent cada dia, a partir de les informacions dels telediaris vespertins i dels titulars de premsa a Internet. El paper del professor ara serà supervisar, promoure el debat, orientar... i al final completar la revisió de les notícies que cregui que convé destacar. Què lluny queda aquella escola en la qual l'alumne era un receptor passiu de les lliçons magistrals de sempre, sobre els temes de sempre!
Cal organitzar les activitats de manera que no es produeixin temps d'espera massa llargs en els que alguns alumnes tinguin que estar inactius mentres esperen el seu torn o que altres acabin el seu treball. Això els aburriria i perdrien la concentració en el tema.
Els més petits també poden realitzar treballs col·laboratius. Disposant de pissarra digital en classe es poden convertir moltes activitats individuals (per exemple un conte interactiu o activitats Clic) en un joc col·lectiu amb el recurs d'Internet.
Encara que la utilització de la pissarra digital generalment estarà programada amb antelació pel professorat, si es disposa d'aquesta infraestructura a l'aula, moltes vegades al desenvolupament de las classes es produiran situacions que aconsellaran la seva utilització improvisada.
A més a més del avantatges higiènics que comporta no tenir que utilitzar el guix (el professor escriu amb el teclat de l'ordinador), de la possibilitat d'utilitzar més lletres i colors, de les facilitats per a retocar i moure texts... el contingut d'aquesta pissarra (en definitiva un arxiu de l'editor de textos que es fa servir) pot aemmagatzemar-se al disc i utilitzar-se en una sessió posterior (per exemple per a recordar què es va fer el dia anterior, o per a fer-lo servir a futures classes). Tambén pot enviar-se per e-mail a algun alumne que no va poder assistir, o a tota la classe. Per descomptat pot imprimir-se i repartir-se en paper entre els estudiants.
La preparació de la presentació multimèdia convé que la facin en grup; per exemple cada alumne extranjer pot tenir un "ajudant" local.
En aquest marc, l' ús de la pissarra digital replanteja no només l'acte didàctic en si, sinó també la forma en què el professor "prepara la classe". Ara, moltes vegades ho farà "amb l'ordinador", i dipositarà el material que generi a la Intranet del centre des d'on el mostrarà als alumnes. A més a més, l'existència de la xarxa propicia el treball cooperatiu entre professors; imaginem per exemple al professor de física utilitzant, per a repassar una qüestió de càlcul, un material que ha elaborat el professor de matemàtiques... aquest fet, a part del seu significat como a fenòmen cooperatiu, comporta un tractament unificat dels continguts que afavorirà l'aprenentatge dels alumnes.
http://www.peremarques.net/pissarra.htm
