a.- Analitzar i valorar críticament recerques sobre la innovació educativa amb el suport de les eines TIC

b.- Jutjar la qualitat dels recursos educatius multimèdia i dels entorns virtuals d’aprenentatge.

c.- Dissenyar pràctiques educatives amb l’ús de les TIC de manera contextualizada a les característiques i necessitats específiques de cada entorn.

d.- Determinar en cada context formatiu les competències en TIC i didàctica digital que necessita el professorat.

e.- Utilitzar amb eficàcia i eficiència les principals eines TIC que s’usen al món educatiu.

2.   Continguts

1.- Les TIC a la societat actual; impacte al món educatiu. La Tecnologia Educativa: enfocaments i línies de recerca actuals. Recerques sobre innovació educativa amb TIC.

2.- La recerca en bones pràctiques educatives amb suport TIC. Concepte y tipus de bones pràctiques. Anàlisi i valoració d’algunes recerques. Introducció a l’ús de les pissarres digitals interactives i les intranets de centre.

3.- La formació del professorat en l’ús de les TIC.

4.- Recerca i avaluació de recursos educatius multimèdia. Tipus de recursos (DVD, web, mass media). Identificació de les concepcions de l’aprenentatge subjacents. Criteris per a la seva avaluació. Anàlisi i valoració d’algunes recerques. Introducció a la publicació ambweb iweblog.

5.- La recerca en l’ús dels entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) a les modalitats d’ensenyament presencials, semipresencial i a distància. Avaluació d’entorns, plans docents i recursos. Anàlisi i valoració d’algunes recerques. El campus UAB. Introducció a l’ús del Moodle.

3. Pla de treball i hores estimades. La caracterització metodològica del Mòdul segueix el principi de la mutivarietat metòdica, flexibilitat i interrelació, i es caracteritzarà per:

a.- Progressiu desplaçament de la intervenció explicativa del professor a l'alumne.

b.- Activitats en grup i individuals per part de l'alumne

c.- Aprenentatge basat en la lectura, autodescobriment, intercanvi d'experiències i reflexió sobre la pràctica.

Des de una altra lògica es pot considerar una metodologia fonamentada en la semipresencialitat per quant te en compte tant el treball presencial com el treball no presencial (dirigit) a més del treball autònom de l'alumne.

3.1             Activitats presencials.

Les activitats E-A presencials es basen en models d'aprenentatge cooperatiu. Això suposa disposar  d'una bona referència bibliogràfica per tal que el treball individual sigui garantia  d'aportació sociocognitiva pel treball en grup. En aquest sentit, el propi equip docent ha elaborat un material ad hoc (unitats didàctiques de referència) com a síntesi bàsica de la informació que ha de disposar l'alumne. Aquest material es complementa amb una amplia bibliografia de reforç.

A més de les classes magistrals i activitats didàctiques presencials, l'acció curricular es complementa amb activitats tutorials (E-A dirigit) per orientar als participants respecte del com integrar els continguts i com aplicar-los en la pràctica.

3.2             Activitats no presencials .

Aquestes activitats a distància (E-A dirigit) es fonamenten en les següents accions didàctiques:

- Reforçament, a traves de l'estudi independent i grupal dels continguts treballats a les sessions presencials. A tal efecte es disposa de material específic.

- Existència d'una tutoria permanent mantinguda per el propi professor a traves dels entorns virtuals de la UAB o telèfon.

Durant aquest període no-presencial,  els alumnes elaboren treball de síntesi, recensions i reflexions sobre situacions simulades o reials  de la seva formació mitjançant l'estudi de cas-projecte tutoritzat. S'intenta, així, mantenir el contacte amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

3.3             Treball pràctic

El treball pràctic, mitjançant el estudi de cas-projecte tutoritzat, es una constant durant el procés de desenvolupament de la matèria, tant en les activitats presencials com en les activitats dirigides no presencials. Per cadascú dels grans objectes d'avaluació hi ha dissenyada un situació avaluativa que, d'acord a les pròpies exigències avaluatives, porten a terme el projecte final que s'ha de exposar i intercanviar a classe.

3.4                Cronograma de activitats Primer quatrimestre:

A més a més els alumnes realitzaran diversos TREBALLS AUTÒNOMS complementaris.

4.  Avaluació i acreditació dels aprenentatges

L'avaluació i acreditació dels aprenentatges es caracteritza per la multivarietat d'estratègies, instruments, fonts d'informació, criteris i indicadors d'avaluació.

Es necessari fer referència a dues opcions, d'acord a les possibilitats de implicació de l'alumne en el desenvolupament del Mòdul:

5.                Materials

5.1             Mitjans i recursos didàctics

Els mitjans i recursos didàctics a utilitzar estan en funció directa de la activitat a realitzar. Es poden pormenoritzar d'acord a la modalitat de treball presencial, dirigit o autònom. En el primer cas, treball presencial, es disposa de suficient varietat a l'aula (pissarra, retroproyector, equip informàtic, canó de vídeo, etc.) que s'activaran tant en les exposicions magistrals del professor com en les activitats de grup a l'aula.

Per el treball dirigit el gran recurs es la entorn virtual (que també serà utilitzada en el treball presencial). Aquest mitja conta amb una gran flexibilitat que permet un ampli ventall de possibilitats, com son la tutoria electrònica, el fòrum, el lliurament de treball, la carpeta de documents, l'avaluació dels treballs lliurats, el seguiment dels alumnes i grups, les estadístiques, l'agenda, les notícies, etc. La eficàcia d'aquest mitjà està en funció directa amb l'activitat a realitzar, exigint donar contingut i seqüència al treball a realitzar a traves de la plataforma. El professor té la responsabilitat de afegir el documents base (guies didàctiques i altres documents d'informació), i mantenir al dia tot el sistema. En la programació de les activitats es pot veure el paper i moment que juga la entorn virtual en el desenvolupament ddel Mòdul

A més, per el treball autònom, també es pot utilitzar aquesta eina, a la que cal afegir altres recursos (biblioteca, pàgines web, dossiers complementaris, bibliografia de reforç, etc.), segon siguin les necessitats individuals o grupals dels alumnes.

5.2             Bibliografía

5.2.1 Bibliografía básica.

- Web de Tecnologia Educativa de Pere Marquès <http://www.peremarques.net>; chispas <http://peremarques.blogspot.com/> ; MOODLE <http://158.109.99.28/MOODLE/>

- Web d'Alejandra Bosco < http://dewey.uab.es/abosco/>

- Web de Carles Dorado < http://dewey.uab.es/cdorado/>

5.2.2 Bibliografia complementària

ALONSO, Cristina. (1997). La Tecnología Educativa a finales del s.XX: concepciones, conexiones y límites con otras asignaturas. Barcelona: Eumo-Grafic

AREA, Manuel (1991). "La Tecnología Educativa en la actualidad: las evidencias de una crisis". Qurriculum, 3, pp. 3-18 <www.ull.es/departamentos/didint/tecnologiaeducativa/doc-crisistec.htm>"

BAUTISTA, A; ALBA, C. (1997). "Què es la Tecnología Educativa?: autores y significados". Pixel-Bit. Revista de medios y educación, 9, pp. 51-62"

CABERO (1999). Tecnología educativa. Madrid: Síntesis.

DE PABLOS, Juan y otros (1994). La Tecnología Educativa en España. Sevilla: Universidad de Sevilla.

SANCHO, Joana Mª et al. (1994). Para una Tecnología Educativa. Madrid: Horsori.

5.2.3      Bibliografia d'ampliació

A més a més, hi ha un llistat de pàgines web a la entorn virtual per la consulta d'acord als diferents continguts de l'assignatura.